Cartes

de la maternitat

jesús domingo martínez. girona.

Sense pretendre-ho, el PSOE i amb ell l´esquerra radical, han posat en safata al Govern l´arma més poderosa que podien haver imaginat per desbaratar tot el muntatge ideològic muntat en torn de l´avortament: la defensa del dret a la maternitat. Enarborat com a estendard del «progrés», aquesta esquerra ha defensat l´avortament com un dret suprem de la dona sense adonar-se que el desig més íntim de tota dona, ignorat per les feministes, és el de ser mare.

En aquest sentit, tota la ideologia de gènere assumida pel socialisme, ve a convertir la dona en un mer objecte sexual, just el contrari del que semblava combatre en defensa de la seva dignitat. En altres paraules, aquesta esquerra que proclama als quatre vents el rebuig de qualsevol vinculació moral que no sigui la seva pròpia, ha considerat que l´avortament posava la guinda a la «revolució feminista», iniciada amb l´aparició de la famosa píndola anticonceptiva.

L´objectiu d´aquesta revolució no ha estat altra que garantir el «sexe segur», un dels fonaments de la ideologia de gènere que aspira a igualar la dona amb l´home en el terreny sexual, alliberant-la de tota responsabilitat física i moral davant les conseqüències de l´ús del sexe.

Com que tota la imaginació científica i tècnica destinada a evitar els embarassos no desitjats ha resultat un fracàs, era necessari legalitzar l´avortament mitjançant una llei de terminis que, al capdavall, fes innecessari qualsevol pretext per realitzar-lo. Aquesta és la llei promulgada per l´esquerra en l´ultima legislatura de Zapatero.

Carta al Rei

maria dolors sala lleal. vilablareix.

Estimat Rei!

Suposo que era així com començaven les cartes que t´enviaven els nens en aquell famós concurs d´Escriu una carta al rei. Nens plens d´innocència i bons sentiments que mai s´haurien imaginat que un dia sortiries en una fotografia amb una escopeta a la mà, i un elefant mort als peus.

Nens que encara creien que els reis porten corones perquè son màgics i fan moltes coses per fer feliços els seus súbdits. Nens que es pensen que els elefants són uns animals grossos, preciosos, graciosos amb la seva llarga trompa, que viuen sense perill a les selves llunyanes i encara salvatges.

I ara resulta que mentre molts dels teus súbdits no poden pagar la hipoteca de la casa de la seva família, o donar de sopar amb dignitat els seus fills cada dia, tu, el rei del teu país, te´n vas de vacances a gaudir cometent un acte que molts imaginàvem prohibit i penalitzat, per insensible i horrorós: la cacera i mort d´uns animals amenaçats des de fa anys pels caçadors furtius, a la recerca del seu lucre personal o el seu plaer desnaturalitzat.

No sé si et quedava gaire credibilitat amb tot el que hem vist de la teva família últimament. Però aquesta vegada no solament t´has trencat el maluc, de la qual cosa desitjo que et recuperis ràpidament, sinó que penso que t´ha caigut als peus, davant els nens i molts de nosaltres, la corona a terra.

Cala estreta de Palamós

Òscar Riera Gómez. Girona.

Fa un mes que vaig conèixer un lloc molt interessant, és Cala Estreta de Palamós. Allà, segons m´han explicat, la barraca que està construïda des de fa moltes dècades servia de refugi per a pescadors i excursionistes. Des de fa uns mesos, aquesta petita caseta la cuida una persona, la manté vigilada, neta, i cada dia serveix per reunir tot tipus de gent, que atretes per la meravellosa Costa Brava, fan tertúlia, hi mengen, etc... I tot, recordem-ho, gràcies al fet que està en perfectes condicions de neteja, i amb estris necessaris (plats, gots, coberts... etc). La sorra, abans d´arribar en Quicu, estava plena de branques, pedres, i ell i altres enamorats del mar van fer que es pugui gaudir ara d´un indret màgic.

Aquesta carta no tindria gaire sentit, ni explicaria res que no sigui ja conegut per molta gent, si no fos perquè la volen tancar, volen que l´Ajuntament torni a tenir el poder de decidir quan obrir-la, tancar-la a pany i forrellat i ja està. És comprensible que no vulgui el consistori que es faci un mal ús de la barraca, però algú ha vingut a mirar l´Estat en què es troba ara? Algú ha preguntat què es el que vol la gent? No creieu que són moments en què un ajuntament ha de tenir prioritats en què centrar-se? S´està portant a terme una recollida de firmes en contra del tancament de la barraca, podeu afegir-vos-hi. Que el desig d´en Quicu es compleixi i no tanquin aquesta caseta.