En uns moments en què l'Estat espanyol viu un dels pitjors moments de la seva història recent, amb una prima de risc desbocada, la borsa sota mínims, una crisi amb l'Argentina de grans dimensions i un ambient superenrarit al carrer, tenim un gendre del rei assegut a la banqueta dels acusats, un nét hospitalitzat a causa d'utilizar il·legalment una escopeta, un rei de cacera a Botswana i una reina de Setmana Santa ortodoxa a Grècia. Tot plegat podria ésser la font d'inspiració d'una pel·lícula republicana.
Un gran enrenou i una gran relliscada reial que lesiona encara una mica més els interessos d'Espanya davant de tot el món. En una situació d'alarma en què milers de persones no arriben a finals de mes, els ciutadans si fins ara deixaven de banda la corona de les crítiques, ara per mèrits propis és en el centre de la polèmica.
Hi ha una pila de contradiccions sobre la informació que tenia el Govern espanyol sobre aquest viatge i Rajoy s'ha vist obligat a fer-se l'orni i tirar pilotes fora. Es desconeix si el safari el va pagar la Casa Reial -l'acompanyaven quatre escortes i un metge- o bé si fou per una invitació d'un grup d'empresaris. Mentrestant, tots els seus col·laboradors es van veuret obligats a mentir sobre si el Rei aniria o no aniria a veure el nét ferit a l'hospital, la qual cosa era impossible atès que l'avi es passejava per l'Àfrica profunda.
El ridícul monàrquic i del seu entorn ha estat monumental. Es fa indispensable tard o d'hora una versió oficial d'uns dies horribilis. Mentre ens demanen des d'Europa molts sacrificis i austeritat, el cap d'estat espanyol tira la casa per la finestra i se'n va amb tota la frivolitat del món a matar elefants a un país en el qual Espanya ni tan sols té ambaixada i en el qual es permet una cacera que des de fa anys la mateixa Kenya té prohibida.
Si matar un elefant costa entre trenta i quaranta mil euros, els espanyols han de saber qui ho ha pagat. Si és la Casa Reial vol dir que ho ha pagat el poble i si ho han abonat uns empresaris, cal conèixer-ne els noms i saber a canvi de què. S'han d'acabar els rumors de si són els Albertos, de si l'acompanyava una senyora elegant, de la qual ja parla Pilar Eyre en el seu llibre, etc, etc. Tothom té massa problemes com per suportar aventures d'aquest tipus del seu cap d'estat, que continua vivint de fons públics.
Amb actituds d'aquesta mena es ?desacredita una institució que hauria de tenir al Rei com a màxim responsable de protegir-la. I les seves paraules del discurs de Nadal en què parlava de comportaments exemplars, de treballar plegats per sortir de la crisi i no sé quantes coses més, ja no se les creu ningú. Ara la gent s'adona que era pur teatre i que viu totalment al marge de la realitat. I això és lamentable sobretot per la imatge que donem al país i a l'exterior. La Casa del Rei fa aigües per tots costat i això no ho arregla ni una bona política de comunicació. La família sembla del tot trencada, tothom se les campa pel seu costat, mentre cada vegada podem veure un príncep Felip, acompanyat de la seva esposa i nenes, més sol i més atabalat a causa dels embolics del pare, cunyats, germanes, nebots i mare.
Tant de bo que tot aquest episodi es tanqui amb un ridícul, amb una relliscada i no amb una crisi. Però si vivim en una monarquia parlamentària cal accelerar lleis per dotar-la de molta més transparència. Aquesta mateixa setmana coneixerem els detalls de la retallada que es veu obligat el govern a fer en polítiques educatives i sanitàries, mentre les despeses de la Casa Reial només s'han vist disminuïdes un 2%. Si no volen fer la seva feina, que es jubilin i deixin pas al Príncep hereu. Possiblement sigui ja una de les poques sortides que tinguin per tal de fer canviar la seva imatge.
