Sembla que el Rei es va escapar per una finestra i se'n va anar de gresca. Precisament està triomfant a Europa una novel·la del suec Jonas Jonasson que es titula més o menys així (L'avi de 100 anys que es va escapar per una finestra). El protagonista del llibre de Jonasson és un ancià de cent anys que fuig d'un asil per rememorar alguns dels grans esdeveniments del segle XX. Cadascú per on l'enfila. Nosaltres, de nens, érem molt de saltar també per la finestra mentre els més grans feien la migdiada. Saltàvem per la finestra per anar a veure les calces a una veïna que a aquesta hora, inexplicablement, estenia la roba. Vol dir-se que vèiem les calces esteses, cosa que per a l'època era un luxe. El cadascú per on l'enfila que dèiem abans.
El Rei, pel que anem llegint aquests dies, i malgrat el cop a l'espatlla caritatiu del PP, se'n va anar també a l'hora de la migdiada, de manera sigil·losa, a matar elefants. De manera que si Froilà va convertir en un assumpte literal la metàfora de tirar-se un tret al peu, la casa reial deixava anar un ehem quan preguntàvem per què l'avi no visitava el nét.
-És a punt de venir, ehem.
No era a punt d'anar-hi perquè es trobava a deu mil quilòmetres de distància, amb una colla amb la qual mata elefants. Va voler el destí que es trenqués un maluc a la nit, quan es va aixecar a orinar, si ens han explicar la veritat, perquè es descobrís el pastís. El pastís és que el Rei s'escapa per una de les finestres de la Sarsuela per tenir una aventura mentre el país sencer es troba sotmès a un règim de sang, suor i llàgrimes. Ignorava Joan Carles que quan disparava contra un d'aquests pobres mamífers feria en un peu la institució que representa, aquesta vegada de manera metafòrica.
Així anem, debatent-nos entre el significat figurat i el literal de les coses. L'assumpte de saltar per la finestra, sense anar més lluny, era una figura retòrica fins ahir mateix. Avui estem tots amb un peu a fora, uns fugint de la crema i d'altres fugint de les seves responsabilitats. La pregunta és per a què serveix un elefant mort. La resposta és que per a res, excepte, potser, per apedaçar la virilitat de qui dubta posseir-la.
