Dinamitats. És així com ens sentim ja fa un cert temps molta gent en general i la ciutadania en particular. Dinamitats. I anem amb compte on trepitgem perquè una de les moltes mines que ens van posant, sobretot els divendres, ens pot fer miques. Sí, esmicolar en mil bocins. I, tot i així, cal seguir caminant amb una llosa a l'esquena cada cop més pesada. I a més, sense veure el final del túnel. Aquesta és la societat del benestar que tenim en aquests moments.
Girona supera els cent mil aturats per primer cop i, segons la FOEG, al llarg d'aquest any, es preveu que la situació no millori, sinó més aviat al contrari. S'ha demanat a Adif que "avanci l'alliberament" del parc Central i la plaça Europa, la plaça Joan Brossa i el sector de Fontajau, uns espais empantanegats des de fa temps que deterioren, cada cop més, la imatge de la ciutat.
La retallada en el camp de la sanitat ha fet caure la contractació de personal d'infermeria. Sembla ser que "només tres de les vuitanta persones que es van diplomar el curs passat a la UdG, tenen feina".
Pel que fa al món de l'educació, el ?panorama no pot ser més desolador. Dinamitat per tots els costats, no només econòmicament sinó també moralment i personal, tenint en compte les condicions en què s'haurà de treballar.
Ja ho han escrit i ho hem llegit aquests dies: indignem-nos, rebel·lem-nos, engeguem-los, manifestem-nos, fem sentir la nostra veuÉ Ja ho fèiem, ja ho fem, i ho seguirem fent però la veritat és que estem cansats, immensament cansats i molt emprenyats quan veiem com es castiga els de sempre: Els qui segueixen escrupolosament les normes del joc.
Però és que les normes del joc són moneda de canvi segons convingui. Sense miraments. Justificant-ho amb paraules i més paraules que, per una banda, ens avorreixen i, per l'altra, ens porten a reflexionar. Ens sentim alleugerits una mica, però, quan llegim les declaracions, clares i precises, del vicepresident del Tribunal d'Estrasburg, l'andorrà Josep Casadevall: "Els interessos i el poder dels estats poden constituir un risc per als ciutadans".
En el reportatge publicat en aquest diari diumenge passat sobre les eleccions franceses, Lluís Orriols, professor de Ciència política de la UdG, deia que "probablement aquest diumenge surt l'últim tren que pot evitar el "suïcidi" d'Espanya que representa l'actual política econòmica".
Estic acabant d'escriure aquest article justament el diumenge al vespre, quan ja sabem que François Hollande serà el nou president de la república francesa i que Alemanya està disposada a una estreta relació amb el nou mandatari que, al llarg del seu discurs, deia entre altres coses: "... l'emoció de l'orgull, de la dignitat, de la responsabilitat. El canvi que us proposo comença ara -"Le changement c'est maintenant"-. Europa ens observa. Per a molts països europeus ha estat una esperança!".
Que així sigui.
