Les incessants retallades en despesa social que estan portant a terme les administracions són una de les principals preocupacions dels ciutadans. El debat està latent i així seguirà mentre no es freni el desmantellament de l'Estat del Benestar. Diumenge passat, la nova degana de la Facultat d'Ecomnomia i Empresa de la UdG, Maria Carme Saurina, manifestava a Diari de Girona que "retallar per retallar no és la solució" i afegia que "creen un clima de pessimisme molt perjudicial". L'endemà, el vicepresident del Consell General del Poder Judicial, Fernando de Rosa, respon amb claredat en les pàgines d'aquest diari a un dels grans interrogants que ha deixat l'incessant i traumàtica seqüència de retallades que pateixen els ciutadans des que José Luis Rodríguez Zapatero va dilapidar l'herència socialista del PSOE, el Govern de CiU va agafar les tisores a Catalunya i Mariano Rajoy va acceptar el repte de respondre a la pressió dels mercats amb sonors cops de decret cada divendres en el Consell de Ministres. Preguntat per l'abast constitucional de l'exclusió dels immigrants no regularitzats de l'atenció sanitària, De Rosa subratlla que no creu que a cap persona que acudeixi malalta a un hospital li puguin negar l'atenció mèdica "perquè estaríem parlant d'un delicte per denegació d'auxili". Aquest és el límit. Les retallades són imprescindibles per redreçar la penosa situació econòmica espanyola, però en cap cas, mai més ben dit, es pot ni cal fer sang. La sanitat universal i gratuïta és un dret que la immensa majoria dels ciutadans considera inalienable. Les enquestes són molt reveladores. Totes apunten en la mateixa direcció: el pressupost sanitari hauria de ser l'últim a tocar-se. Es pot discutir sobre la necessitat de racionalitzar l'ús dels medicaments -un autèntic forat negre del pressupost públic- i sobre la conveniència d'introduir criteris de gestió que alleugereixin la mastodòntica nòmina de funcionaris i permetin reduir costos amb serveis centralitzats de compres o adjudicacions, però de cap manera podem permetre'ns portar a la fallida la qualitat d'un servei l'excel·lència del qual ha estat reconeguda a tot el món. Els ciutadams i la llei han de romandre vigilants. Per la nostra salut.