É"Barcelona és una ciutat desperta, imaginativa, culta i rebel. És la nostra tradició centenària, de la mateixa manera que aquí vam fer la revolució industrial, també vam fer la revolució obrera. De la mateixa manera que hem organitzat uns Jocs Olímpics, som el bressol dels moviments altermundialistes i antisistema" (Jaume Reixach, director d'El Triangle)
s una paradoxa que un vell internacionalista com un servidor no recordés que el 15 de maig de 2011 de l'any passat es va convocar arreu del món una protesta global organitzada per les forces sindicals, partits, grups alternatius més crítics front la crisi mundial del capitalisme. La ironia, el que ens ha recordat que avui, 15 de maig, ens tornen a convocar a un nou Global Action Day, ha sigut el Sr. Felip Puig, el conseller d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya. Per justificar la cada dia més dretana-repressora-autoritària política de criminalitzar tots els que protesten per les retallades socioeconòmiques, que són tractats de vàndals, etc. El Sr. Puig ens avisa que la passada vaga general a Barcelona era una preparació de les futures vagues, manifestacions que es farien a Barcelona: per l'1 de maig i durant la cimera del Banc Central Europeu -vigilada per 7.000 polis-, i el 15-M, en ocasió del primer any dels indignats.
Per celebrar aquest nou Global Action Day, comentarem, entre les dotzenes d'articles sobre la crisi i la globalització, els que considerem més clarificadors en analitzar les noves realitats socials. Comencem, tornen les lluites de classe, però no són les mateixes, la globalització porta una més gran desigualtat en els estrats més baixos i mitjans de la societat. I retornen els conflictes socials. I el debat polític.
Un altre titular. Del proletariat al precatariat. Escrit pel polèmic pensador Zizek, diu: les protestes no són dels proletaris, sinó dels que tenen por de convertir-se en proletaris. Això és el cas dels famosos indignats hispànics de classe mitjana, estudiants universitaris abocats a l'atur, i a no ser mileuristes. I davant d'aquesta crisi mundial, què fa l'esquerra oficial reformista? El pensador català J. Ramoneda, cada dia més crític i compromès, contesta: Per què l'esquerra ha desaparegut davant de la crisi, per què no existeix ni com a projecte? Ni com a alternativa? El problema és que les classes populars no tenen capacitat d'intimidar els poders per aconseguir reformes importants. Com durant segles el moviment obrer organitzat, aconseguirem gràcies al triomf de la Revolució russa. Occident, per por al socialisme, es crea un estat de benestar, amb les millores en educació, sanitat, etc., que avui estan retallant. I més a l'esquerra, hi ha els nous grups anticapitalistes europeus, que lluiten per refundar l'esquerra, com Miguel Urban, que en un interviu diu: L'esquerra o canvia o mor. El drama, per no dir tragèdia, si la dreta econòmica té els poders financers, industrials, militars, comunicació, premsa, televisions, ràdios, etc. I poden manipular les consciències, opinions, en pla industrial. Què li queda a l'esquerra, tant la institucional, que ja no té quasi res d'esquerra, i l'altre, l'autèntica social: és criminalitzada la que radicalitza la teoria o la pràctica. El resultat és que a Barcelona uns 3.000 manifestants de l'altra manifestació oficial de la vaga general, trenquessin vidres dels bancs i cremessin contenidors, tot barallant-se amb els Mossos d'Esquadra.
I ja no parlem dels piquets informatius, que estimulaven la vaga general. A l'endemà i durant uns dies tota la premsa, ràdios, televisions, columnistes com la Pilar Rahola, Marc Álvaro, Sostres, Esteve Vilanova, a dotzenes de ben pensant, gent d'ordre de dretes de tota la vida, habituals a les cartes al director. Menció a part es mereix el nostre amic J. M. Loste de Portbou, cada dia més actiu, crític, analític en les seves agudes cartes, com en el següent fragment: en l'actual situació, excepcional de crisi estructural iniciada el 2007, s'està aprofitant la por de la gent a perdre la feina per convertir-nos a tots plegats en més pobres i menys lliures. Loste ens demana que ens rebel·lem contra les retallades socials.
Tenim dotzenes de notícies, articles per comentar: acabarem parlant de les eleccions franceses i del programa d'en J. L. Melenchon, líder de l'esquerra plural. És resumit en un llibret titulat Primer allò humà, del qual ja se n'han venut milers d'exemplars, proposa entre altres mesures, repartir la riquesa i abolir la inseguretat social, arrabassar el poder als bancs i als mercats financers; una planificació ecològica, constitutir una nova Assembla contituent, per una nova República, ?lliurar-se del Tractat de Lisboa i construir una altra Europa, iniciar la desmundialització.
