M'ha sorprès que els nombrosos analistes i tertulians que ens adoctrinen cada dia no hagin analitzat a fons la posada en escena d'Artur Mas per justificar la retallada de 1.500 milions d'euros. La roda de premsa suposa un abans i un després en l'autogovern català. Trenta-dos anys d'autonomia ensorrats en la compareixença més pertorbadora d'un president català des de 1980. Com si els anhels d'un estat propi ?s'ha?guessin transformat de cop i volta en una simple diputació; o menys, perquè les diputacions tenen més autonomia de govern i de gestió pressupostària de la que ens va transmetre el president català. Vaig veure un Mas afligit, cansat, desconsolat, com si tirés la tovallola i lliurés les claus de la Generalitat. Va eludir qualsevol responsabilitat del seu govern en les noves retallades. Tot ens ve imposat, va venir a dir. Ja sé que el concepte sobirania, tan ?reivindicat a casa nostra, ja no és el que era. Els estats fa temps que en cedeixen una part -ja no controlen ni exèrcits, ni moneda- i els poders econòmics s'han apropiat de la resta. Però la claudicació política que va transmetre Artur Mas trenca molts esquemes. Semblava més un resignat comptable que un polític.
