Locals habitualment buits, sense ànima que se n'enamori, els he vist plens a vessar un migdia feiner. Mai hi havia hagut tanta gent a Temps de Flors. La qual cosa vol dir que ha rutllat la promoció -a la progressió anual se li ha pogut notar una empenta- i no ha estat mala idea instal·lar parades de fira a la Copa, que sempre fan festa i diversifiquen l'alegria.
El model impulsat per en Birulés ja fa molts anys, obrir el Barri Vell al món, gaudeix de bona salut, funciona i s'ha tingut el seny de no canviar-lo. Hem de dir, però, que ha perdut, pel nostre gust, mesura, continència. El model i la durada de Temps de Flors va anar tancant la porta a la presència única de la flor viva, per anar a un model més de temple de Setmana Santa laic i postmodern. Cada ubicació gaudia de la presència d'una proposta estètica dotada des de l'Ajuntament per sostenir-la. Enguany, a més de les propostes d'artistes vocacionals i de professionals de la decoració, hi ha hagut una presència major d'iniciativa particular, del botiguer o veí que emula al seu gust els antics domassos de Corpus Christie i t'ha pogut plantificar, amb tota la bona intenció del món, un objecte de valor estètic semblant a la font del Passeig Arqueològic que, segons Santiago Sobrequés, era d'estil neutre. Algun carrer s'ha vist curull d'ornamentació confusa i un pel caòtica que no posava en relleu el nostre patrimoni històric, la riquesa que oferim al visitant, sinó que el tapava o en distreia l'atenció.
Però són fets recuperables, que no malmeten el resultat positiu. Sols assenyalar que tot no és comerç, que el comerç és possible perquè la proposta és sòlida. S'ha de cuidar, per tant. No s'ha de deixar marcir. Podem celebrar que, un any més, el treball generós de desenes i desenes de gironines i de gironins s'ha tornat a veure coronat per l'èxit.
