Perquè la visita a un museu sigui agradable i profitosa cal que s'acompleixin tres requisits. Que el contingut sigui valuós i interessant. Que l'itinerari estigui ben dissenyat. Que el guia estigui imposat en el tema i el sàpiga exposar bé i amb amenitat. I aquestes tres premisses hem pogut comprovar que s'acompleixen totalment en la visita a la casa Masó de les Ballesteries. En visitar la Casa-Museu es comprova que l'edifici mereixia ser conservat, i adaptat per a la visita. La Fundació dóna proves d'una perfecta organització. Que han encertat en l'adaptació de les diverses estances per poder ser visitades. Que han estructurat el recorregut de manera lògica i capaç de donar una visió clara del que fou la residència familiar i la personalitat de l'arquitecte que la va dissenyar i dels que l'habitaren. Que han trobat el personal adient per acompanyar el visitant i ajudar-lo a entendre el fons del que aquella casa representa en el marc històric de la nostra ciutat.
Entrem per la petita porta que donava accés al que fou el taller d'estampació. Aquella notable impremta, regentada pel senyor Joan Masó, apotecari de carrera, que deixà la seva farmàcia de l'Argenteria per fer-se càrrec del taller que havia fundat el seu pare. Aquell local ens recorda el temps en què en passar pel carrer de les Ballesteries sentíem el trepidar de les màquines. Aquella impremta Masó acreditada per la pulcritud de les obres que sortien de les seves premses. El senyor Masó tenia cura personalment que no s'escapés cap errada d'impremta. Que la producció del seu taller sortís a la perfecció. I algunes vegades no s'estava de discutir amb els autors de l'original detalls d'un text científic sobre el qual tenia formació suficient per parlar-ne amb prou coneixement de causa. Aquella impremta de la qual, entre moltes altres publicacions, mensualment sortia el Butlletí Oficial del Bisbat, setmanalment el Full Dominical i diàriament, durant prop de mig segle, el Diari de Girona. El periòdic que Rafel Masó i Pagès va fundar l'any 1889 i que va ser present en l'àmbit gironí fins al 18 de juliol del 1936, expressant públicament la ideologia familiar dels Masó als que sempre estigué vinculat. Catòlic, conservador i catalanista.
Asseguts còmodament, els deu visitants que integren cada torn poden contemplar un vídeo que els introdueix en la visita. Apareix en la pantalla una mostra de l'obra de l'arquitecte Rafel Masó i una elemental explicació del contingut de la visita. Seguidament sortim al carrer i des de la vorera d'enfront contemplem la façana escoltant l'explicació que se'ns dóna sobre la transformació de tres petits edificis, del tipus dels que s'integren en aquell carrer, per obtenir el que ara estem veient. I com uns anys més tard s'hi afegeix una quarta casa que completarà el conjunt del que és ara la casa Masó.
Entrem, ara, per la porta principal i se'ns mostra l'acollidor vestíbul del qual arranca l'escala noble, flanquejada per artístiques ceràmiques, algunes de les quals exhibeixen símbols relatius a diversos membres de la família propietària de la casa. Les icones de Sant Narcís i de santa Paula donen la benvinguda al visitant.
En la primera i segona planta apareix l'ambient familiar dels Masó. El rebedor, l'imponent menjador que rep la llum natural des de l'àmplia galeria. I de nit l'il·lumina una artística làmpada que imposa per la seva noblesa d'execució i per la qualitat dels materials que la integren. Un menjador del qual ja, amb anterioritat, n'havíem llegit el laudatori comentari que en el seu dia en va fer el recordat poeta López Picó, amic de l'arquitecte Rafel. López Picó s'unia als Masó en el dinar del dia de Tots Sants, quan venia a Girona per rebre un del premis dels Jocs Florals. La cuina amb totes les característiques de les cuines de les cases de família nombrosa, pròpia d'un temps en què encara no havien aparegut els electrodomèstics ni les neveres ni els conservadors. El cosidor, en el qual l'element femení de la família passava llargues hores dedicades al treball d'agulla, del qual sortien petites obres d'art. L'alegre galeria sobre l'Onyar amb una vista esplèndida d'aquella espècie de celobert emmarcat per les cases que miren a una i altra banda del riu en el seu curs urbà. Galeria amenitzada amb les característiques ceràmiques i les jardineres que hi donen un to de vitalitat. Els dormitoris amb un mobiliari auster i alhora d'un innegable bon gust. Presidits per les imatges pròpies de la religiositat familiar. En el capçal del llit matrimonial hi destaca la creu obra d'Adolf Fargnoli amb la imatge de Crist, de Jaume Busquets. La sala d'estar ornada amb obres de notables pintors. Pintures, escultures, ceràmiques i impressionants vitralls ornen diverses estances de l'edifici. Admirem amb gran respecte el despatx del que fou un destacat advocat. Santiago Masó era considerat el més notable civilista de la nostra demarcació. El despatx és solemne i auster al mateix temps. La biblioteca de consulta ocupa una bona part de la paret. Precedeix el despatx la sala d'espera, amb la taula de treball del passant. Sobre aquesta taula una mostra del ja històric Diari de Girona, amb un exemplar de cadascun dels tres formats amb què successivament es presentà el periòdic.
La visita a la casa Masó ens dóna l'oportunitat de conèixer amb tot detall una de les obres més significatives del recordat arquitecte. Una obra en la qual posà no només la seva capacitat professional, sinó tot l'amor que es pot dedicar a una obra en què l'autor se sent íntimament vinculat. Al mateix temps coneixem l'ambient acollidor en què es desenvolupava la vida i l'activitat d'una família de la burgesia gironina. I també podrem comprovar el que els Masó representaren en la vida de la ciutat. Sovint es parla de burgesia en un to despectiu. La burgesia dels Masó era una burgesia activa, productiva. Rafel Masó i Pagès, a més de jurista, tingué aficions artístiques, però especialment se l'ha de recordar com a fundador d'un periòdic que mantingué , durant prop de mig segle, l'atenció d'un gran sector de la ciutadania gironina. Santiago Masó i Valentí, degà dels advocats gironins, i polític al servei de la comunitat gironina. Rafel, l'arquitecte i destacat humanista. Joan, l'impressor intel·ligent, acurat i precís. Narcís, exemplar pedagog i també amb activitats artístiques. L'element femení de la família artistes de l'agulla, amatents a l'organització de la llar. I tots ells amb una vida espiritual, amb convenciment i autenticitat, que es feia extensiva als respectius àmbits de relació.
És bo de completar la visita amb la lectura del llibret Casa Masó. Vida i arquitectura noucentista. Amb textos de Narcís-Jordi Aragó, Jordi Falgàs i Rosa M. Gil i Tort. Amb fotografies de Jordi Puig, entre les quals té un significat simbolisme la visió nocturna de la façana que dóna al riu, emmarcada pels campanars de Sant Feliu i de la Catedral.
