Mentre Rajoy i el PP segueixen negant-se a negociar un acord de mínims fiscal després de la massiva manifestació catalana per la justícia i la llibertat, els mitjans estrangers ja esbossen com serà una Catalunya independent. Aquí hi ha dues preguntes, o més aviat tres, a fer: Europa, Madrid i la resta d'Espanya. La resposta a totes tres és més favorable a Catalunya del que els espanyolistes desitgen.

Els catalans ja hem votat en referèndum formar part d'Europa així que difícilment Europa pot excloure els catalans. Suposem, però, que ho fa. Catalunya podria tornar a la pesseta catalana i ajustar la seva productivitat a la realitat de la crisi mundial i espanyola. Accedirem a l'euro a 166 pessetes i podríem devaluar a 250 pessetes per exemple. Catalunya és una economia molt exportadora i amb un canvi favorable faria estralls al mercat internacional. Vol Europa una segona Suïssa encara més competitiva, en no ser la pesseta d'entrada tan prestigiosa com el franc? Suïssa ha incorporat tot el dret europeu, inclòs Schengen que Anglaterra no té. Catalunya no patiria cap desavantatge de quedar com Suïssa, que encara és hora que pateixi la crisi, a diferència de l'eurozona. Jo dubto que Europa vulgui establir el precedent que una economia important, de la mida d'Àustria, marxi i triomfi. Els següents serien els anglesos. Segur que Europa negocia un acord amb Catalunya, no fent cas a renecs espanyolistes.

Anem a aquests espanyolistes. Són quasi exclusivament madrilenys, i no tots, perquè la resta d'Espanya necessita Catalunya per tirar endavant i com a contrapès al centralisme. Com s'ho faran valencians i andalusos per exportar: passar pel País Basc, país no precisament gaire acollidor? Faran dos mil quilòmetres addicionals d'anada i tornada, multiplicant el cost de les taronges amb parafina i els cogombres de plàstic? La primera pressió contra Madrid serà de la resta d'Espanya, que exigirà un ràpid acord amb Catalunya.

I Madrid? La capital espanyolista té el mateix milió de funcionaris del dèspota Franco, però cal recordar que no funcionen. El gruix de l'administració està descentralitzada a les autonomies. Madrid és un imperi de cartró pedra. A més té el cavall de Troia dels exmonopolis i grans empreses. El president Pérez del Real Madrid és multimilionari gràcies a l'obra pública catalana que li aconseguia l'avui milionari instantani Roca Junyent. Vol plegar, no del Real Madrid, sinó de construir Catalunya? El Corte Inglés té grans centres a Catalunya. Vol tancar portes i deixar la via oberta als grans centres comercials francesos? BBVA i Santander tenen grans negocis a Catalunya. Deixaran les finances catalanes en mans del seu gran rival La Caixa? I què dir dels monopolis madrilenys que Europa ha obligat a privatitzar? Renfe i Iberia ja tenen mig peu fora per incompetents, però Endesa i Telefónica també volen fer les maletes? Els grans empresaris obligaran Madrid a pactar.

Una de les revelacions després dels 1,5 milions de catalans cridant per la independència l'11-S ha estat la reacció dels empresaris europeus, madrilenys i, naturalment, lectors de La Vanguardia. Tots volen que Madrid negociï amb els catalans. La carca CEOE s'ha desmarcat de l'encara més retrògada PP de Rajoy exigint un acord. Això vol dir que si Catalunya vota independència, cosa que recordaré depèn dels catalans en una democràcia, els grans empresaris de les llotges del Bernabéu forçaran el govern espanyolista de torn, PP o PSOE tant li fa, que signi la pau amb Catalunya. Independents o no, tindrem un acord perquè no els queda més remei als espanyolistes que accedir a la demanda assenyada de la resta d'Espanya, d'Europa i del Madrid que realment funciona.