El passat 17 d'octubre, s'ha commemorat el dia internacional per a l'eradicació de la pobresa, que per decisió i acord de les Nacions Unides s'està commemorant des de 1993. El lema o objectiu proposat per al 2012 és: «Posar fi a la violència de la pobresa extrema: promoció de l'empoderament i la consolidació de la pau».
Des de d'Europa i Espanya podríem pensar que la pobresa extrema és un problema propi del tercer món, però ens equivocaríem si no miréssim el nostre entorn més immediat, si tanquéssim el ulls i el cor davant una realitat cada cop més visible i colpidora de persones del nostre bloc, del nostre carrer, del nostre barri, del nostre municipi. Les dramàtiques conseqüències de la crisi s'inicien per la pèrdua del treball, continua, moltes vegades, amb la insuficiència i carència de mitjans econòmics i finalitza amb la impossibilitat de fer front a la hipoteca o el lloguer del pis, que massa sovint comporta un fatídic i desequilibrat procés judicial que posa en qüestió el dret a l'habitatge, que tan clarament proclama l'article 47 de la nostra Constitució i l'article 26 del nostre Estatut.
El panorama que veiem en l'àmbit de carrer, la realitat que colpeja les persones i ensorra somnis i esperances, no és només un problema dels afectats directament, ni és un tema que s'hagi de reduir a un problema privat entre els afectats. És un problema social, econòmic i polític de primer ordre, que ha de moure les consciències, ha d'impulsar al rebel·lió contra l'estatu quo i que reclama compromís i accions urgents de tots, però de forma especial dels poders econòmics i polítics, de les administracions públiques i de les entitats i empreses privades.
Per moltes proclames ideològiques que es facin, per moltes banderes que s'enarborin, per molts paradisos futurs que es prometin, la vida de les persones víctimes de la crisi exigeix actuació decidida i ajuda efectiva ara i aquí. I caldrà recordar i reiterar que la dignitat de les persones ha d'estar per sobre dels interessos econòmics, per sobre dels interessos dels partits polítics, si realment volem una societat en pau i justícia. Els interessos del país dels que tantes persones en parlen, em temo que són simples cortines de fum i teories qüestionables, si oblidem que les persones concretes i individualitzades, amb els seus problemes, les seves angoixes i esperances són la base i essència de qualsevol societat. La pobresa extrema crea exclusió, fomenta la violència i és violència, atempta contra la pau i menysté la dignitat de les persones. Caldrà seguir la lluita contra la pobresa, tot evitant que la vida de les persones quedi hipotecada per la seva situació econòmica i marginada dels drets fonamentals que des de fa anys estem proclamant tots plegats. Hem de reflexionar i hem d'actuar, el problema és de tots.
