Aleix Vidal-Quadras podria inspirar un personatge de sitcom tan marcià com els de The Big Bang Theory. Això sí; seria recomanable ambientar la sèrie en un búnquer ple d'ultres, habilitat en un raconet del Valle de los Caídos.
Un producte així tindria molts adeptes entre el públic d'El gato al agua, però seria difícil que aconseguís un bon share a l'altra banda dels Pirineus, on ahir va quedar clar, de nou, que hi ha uns quants eurodiputats als quals no els fa cap gràcia el tarannà castrense del polític popular.
La intervenció de Derk Jan Eppink, qüestionant els modes i les maneres de Vidal-Quadras, es pot afegir als molts èxits en política exterior del gabinet de Rajoy. I mentre a Brussel·les li passen el rasclinet per l'esquena, aquí, amb l'excepció d'Alicia ?Sánchez-Camacho, ningú del seu partit es va prendre la molèstia de desautoritzar-lo.
Això tampoc no ens hauria d'estranyar gaire. L'actitud de la dreta espanyola davant el fet català és la de costum. No desentona gens amb la se?va connivència històrica amb el règim franquista, amb el seu rebuig inicial a la Constitució espanyola o amb la negació persistent, des de la transició fins abans d'ahir, de la pluralitat cul?tural i lingüística de la pell de brau.
Seria d'il·lusos, doncs, esperar que tot això canviés en quatre dies i que, en un rapte d'il·luminació, Rajoy seguís l'exemple democràtic del Regne Unit i Escòcia. ¿Quina Espanya federal i plural podria concebre un home que es va dedicar a promoure la recollida de firmes contra l'Estatut? Uf! Si no fos perquè els ulls d'Europa estan a l'aguait, ja ens haurien tancat la barraca.
