04 de novembre de 2012
04.11.2012

PODRIA DIR-ME QUANT LI DEC?

04.11.2012 | 01:00
PODRIA DIR-ME QUANT LI DEC?

Fins fa pocs anys, les persones que contractava l'oficina de turisme que hi ha a la rambla de la Llibertat, que generalment estudiaven turisme, passaven un parell d'estius en pràctiques, passejant-se pels carrers i places de la Girona turística, alhora que contestaven les preguntes que els feien els visitants que es trobaven "voltant" per la ciutat o assessorant-los tan bé com sabien sobre què més podrien veure, els carrers més comercials, restaurants típics o populars, etc. i resolien el problema en el lloc on es trobaven els turistes amb la informació més adient. Ara això també ha canviat molt, i és molt probable que no hagin notat que ara, d'informació turística a l'aire lliure ja no en poden trobar, és a dir una atenció menys als forasters; penso que no és una bona manera de promocionar Girona.
Als visitants cal mimar-los sempre i alhora agrair-los que hagin vingut, sempre els hem de tenir el màxim de contents i dispensar-los totes les atencions possibles, sense passar-nos. Però aquest detall del servei d'informació turística a l'aire lliure, el considerem molt convenient i necessari. No podem deixar que vagin perduts, encara que disposin d'un bon mapa turístic de la ciutat, de les comarques gironines... o d'un GPS.
Cal tenir molt en compte que qualsevol persona -tant si és del mateix país com si és estrangera- ho passa molt malament quan no sap cap on ha d'anar, si amunt o avall.
Un cas recent m'ho confirmà: estava parat dins del meu cotxe a prop del Palau de Fires i al costat meu es va parar un altre vehicle amb matrícula d'Espanya. Baixa la conductora i m'ensenya un mapa de la ciutat i em demana si puc indicar-li com pot anar a la plaça Poeta Marquina, perquè havia de retornar el cotxe de lloguer que conduïa. Hi anaven dos passatgers i vaig dir-los que em seguissin, ja que jo podia acompanyar-los-hi.
En arribar-hi, tots dos conductors vam baixar dels cotxes i després d'agrair-me molt l'atenció, ella em digué, en francès: "Podria dir-me quant li dec?" Em sorprengué molt la pregunta i li vaig contestar que no calia pagar-me res per l'atenció que els havia tingut.
Conclusió: aquella persona hauria pagat l'import que se li demanés tan sols perquè algú la tragués d'aquell parc arbrat tan extens que tenia al seu davant. Jo confio molt que això que acabo de comentar-los aquella conductora deu haver-ho explicat a moltes de les seves amistats i familiars. Penso que això és una bona promoció boca-orella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook