08 de novembre de 2012
08.11.2012

Cartes

08.11.2012 | 01:00

A Domènec
Espadalé, president de la Cambra
de Comerç
JAUME PRAT i PONS. salt.
Benvolgut, acabo de llegir en un titular del Diari de Girona en què vostè afirma textualment que "és ho?ra de treballar més i cobrar ?menys". Em sembla una afirmació del tot assenyada si anés dirigida a tothom: obrers i directius. El problema és que només va dirigida a un sol col·lectiu: els obrers. Miri, senyor Espadalé, jo no tinc la seva sort d'ésser un alt directiu de no sé quantes empreses, ni president de no sé quantes entitats com vostè i, durant els meus quasi trenta anys de vida laboral sempre he vist el mateix: els obrers, que són els que "fan la feina" (produeixen) i tiren endavant les empreses cobren una "merda" mentre els directius cobren "milionades" per, moltes vegades, no fotre "ni brot" (producció zero).
Una altra cosa, dubto que amb la gran quantitat de gent qualificada que està a l'atur, les empreses no trobin personal per cobrir llocs de treball pel fet de no voler treballar en cap de setma?na o per la mobilitat geogràfica, com afirma vostè, i si no llegeixi els diaris que, de tant en tant, hi surten articles on parlen de centenars de joves, altament qualificats, que es veuen obligats a marxar de Catalunya a buscar l'oportunitat que aquí se'ls nega.
Per cert, encara és avui que algú m'expliqui de què serveix realment la Cambra de Co?merç, entitat que vostè presideix, i que si no recordo malament, l'any passat va presentar un ERO i van fer reducció de plantilla de, suposo, només treballadors (els que fan la feina) però no de directius (els que moltes vegades ningú sap què hi fan). Per tant, no el veig gaire capacitat per anar donant lliçons magistrals del que s'ha de fer per sortir d'una crisi en la qual els qui menys culpa tenen i més la pateixen són aquells qui vostè vol que "treballin més i cobrin menys".

Homenatge a
mossèn Pere Font
Francesc A. Picas. la jonquera.
Mossèn Pere Font, sacerdot de la diòcesi de Girona, ha complert cinquanta anys de rector al poble empordanès de Pontós. Ha rebut en una festa popular l'homenatge de tot els pontonencs i l'Ajuntament, per agrair la seva dedicació, ha posat el seu nom a la plaça de l'Església. S'han sumat a l'homenatge diferents persones que l'aprecien i l'estimen i també els Germans Maristes que havien estat instal·lats a Pontós, fa anys. Alguns dels Maristes han vingut expressament d'Àmèrica per assistir a l'homenatge.
Mossèn Pere Font ha complert vuitanta anys i es jubilarà l'any vinent. Professor d'Institut, sacerdot del Col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, historiador, articulista, per damunt dels títols, el més excel·lent per a ell és la vocació de sacerdot. Fidel a l'Església, mossèn Pere ha seguit els manaments de Crist donats als apòstols: Aneu i prediqueu l'Evangeli. Bategeu i estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat.
Mossèn Pere és un home senzill i bo, un sacerdot estimat per tot el poble. Quan cada dia aixeca el calze al peu de l'altar prega pel progrés de Pontós i pels cinc pobles que actualment regenta, per les seves famílies, pels infants i per la gent gran. A tothom saluda i atén. Prega també que ens aquests temps de crisi econòmica no falti pa a taula a cap nen ni nena de Catalunya. Que totes les famílies visquin del treball i que no falti feina a pagesos, obrers, comerciants i pescadors. Mossèn Pere voldria una Església ben compresa per tothom. I lamenta l'indiferentisme religiós del poble català que fins a moltes escoles han tret les imatges del Santcrist i de la Verge Maria.
Al senyor bisbe de Girona el preocupa les jubilacions dels sacerdots. Confia superar aquesta crisi amb la col·laboració de les famílies cristianes, unides amb amor i bon exemple i que porten els fills a catecisme. Confia en els cristians col·laboradors, en els mestres d'escoles catòlics, en els periodistes que defensen la fe a la premsa i per Internet, i especialment confia en els rosaris resats en silenci, en família i col·lectivament.

Sobre la carta de l'Àngela Ferrer
a l'Alícia S. C.
JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.
He de dir, al principi de tot, Sra. Àngela Ferrer i Mató, que m'ha agradat molt la carta que vostè dirigeix a la Sra. (o Srta.) Alícia Sánchez Camacho, Presidenta del PPC. I m'ha agradat, no només per com n'està de ben escrita, sinó, també, perquè representa el que creiem la immensa majoria de catalans. Dubto que l'Alícia li contesti: jo li he escrit cartes obertes, tancades, etc. de tot tipus... i mai s'ha dignat a dir res, conscient que qualsevol cosa que digués seria negativa. En una ocasió, em va contestar el PP de Barcelona, en castellà i amb faltes d'or?tografia.
D'altra banda, he llegit la carta que li dirigeix Luis Francisco Carrillo Pozo i, li he de dir que m'he quedat de pedra. És evident que el pitjor que li pot passar a un afiliat del PP és dir-se Carrillo, però el que no és just és que, això, tot i ésser terrible, ho hagi de pagar vostè. Només vull dir-li, a Carrillo, que seria molt bo que, abans d'escriure bajanades, s'ho pensi dues vegades. Quan un català es fa del PP, està clar que té una lluita intensa entre el seu esperit obert de català i la malícia, fredor, etc. del PP. És per això -i només per això- que gent oberta com Nebrera, Piqué, i molts d'altres hagin hagut d'abandonar la disciplina del partit extremista. Jo comprenc que es pot ésser català i del PP, però ja veiem que els casos més importants han hagut de decidir-se: és per això que el PP els exigeix o ser català, obert, europeu, etc. o ser del PP, immòbil com una pedra i, això si, "epañó, epañó y epañó".

"Quo Vadis,
Catalunya?"
Paquita Xarles Arnau. Girona.
Si no canviem de camí, penso que a l'abisme. Sovint se senten crítiques que es fan carreteres i trens d'alta velocitat a comunitats més pobres i més petites que a Catalunya. És que no hi tenen dret? Pot ser es mouen menys o treballen en condicions més precaries, i què? També a Catalunya tenim aeroports tancats perque no són rendibles i ningú no ho diu. L'enveja és mala consellera. Es diu que Catalunya és solidària. Aquestes campanyes demostren el contrari. Els polítics catalans ja teniu pensat qui serà el culpable quan siguem independents? Perquè ja se suposa que continuarem mancats de diners i separats d'Espanya la culpa no vindrà de Madrid. A dir veritat, mai he cregut que els nostres diners s'esfumessin a 700 km lluny. He pogut observar en els ambients on em moc que hi ha una tan mala administració que fa plorar, i deixant a part els diners que van a butxaques que no toca.
Ja sabem que paguem per estar a Espanya i a Europa i que els diners que paguem no tornen tots.
Sóc de les que penso que separats i sols no viurem millor, ja que la unió fa la força. Continuarem pagant impostos i els diners tampoc tornaran.
Algú pensa que Madrid ens pagaran les carreteres i trens un cop separats? I les jubilacions ens les apujarà el el Sr. Mas tal com ha dit? Serà veritat?

Una assegurança amb trampa
Joan Balateu i Gali. Banyoles.
Fa aproximadament tres mesos vaig comprar a la botiga Telyco ubicada a Banyoles un iPhone 4S. La senyoreta que em va atendre molt amablement em va recomanar entusiastament assegurar el mòbil per a cas de trencament (el substitueixen mentre el repa?ren) o robatori (te'n donen un nou amb la deguda denúncia policial) per la mòdica quantitat de 10 euros al mes que són 120 euros a l'any, aproximadament. No se'm va informar que per robatori hi ha una franquícia de 4 quotes, per reparació o trencament 2 quotes; tampoc em van dir que com a telèfon de substitució per a un iPhone et deixen un LG de 15 euros i tampoc que tardaven gairebé un mes a tornar-te el telèfon reparat.
El passat 4 d'octubre em va caure el mòbil i es va trencar el vidre del darrere i vaig trucar al 1004 de Telefònica per tal que, utilitzant l'assegurança, em reemplacessin el vidre. Al cap d'uns dies es va presentar un missatger a la meva empresa per recollir el mòbil avariat i em deixa un LG de 15 euros com a substitució (amb el qual no tinc accés a Internet en els meus dos correus electrònics ni watsapp i ho necessito perquè viatjo contínuament per temes de treball). Em resigno i em molesto a canviar la targeta davant del missatger per veure si almenys funciona. El telèfon no funciona i el missatger se l'emporta de tornada a l'espera que me'n portin un altre que almenys funcioni. Truco al 1004 presentant queixa que almenys no espero que em prestin un iPhone 4S però sí un smatphone però barat, on almenys a causa dels meus viatges continus pugui llegir el correu electrònic
El dia 16 em porten  un altre LG de 15 euros que sí que funciona. El dia 31 ve el missatger una altra vegada tornant-me l'iPhone reparat que sí funciona correctament. Em vaig sentir estafat.
És obligació dels distribuïdors o venedors de qualsevol companyia informar el consumidor en el moment de la compra de les condicions que porta associada l'esmentada compra perquè un mateix pugui decidir si entra en el joc o no. Si la botiga Telyco de Banyoles m'hagués informat de totes aquestes dificultats per descomptat jo no hauria contractat l'assegurança. Cal dir que les condicions estan en el contracte en el que anomenem lletra petita i no informen que en cas de trencament o robatori no et deixen un telèfon equivalent. Tampoc puc donar de baixa l'assegurança fins d'aquí a un any, així que estas atrapat de peus i mans.
Crec que aquesta carta seria interessant publicar-la perquè ningú més caigui en la trampa en què vaig caure jo.

El carisma d'en Pep
rogeli vancells. sant feliu de
guÍxols.
Aquest cracque va aconseguir endossar un 2 a 6 al Madrid en el seu propi camp i batre tots el rècords possibles, sempre ens ha demostrat una actitud comprensiva i respectuosa amb tot el món, i té molt de carisma allà on va. Creiem que el president Mas té tota la força necessària per liderar Catalunya i no li tremola el pols, però molta part de l'esperit del poble català es veu reflectit en Guardiola, perquè Catalunya som tots i tots volem votar per tenir una Catalunya diferent.
Molts creiem que sense l'espoli fiscal que patim, es podria reduir molt la taxa d'atur que pateix Catalunya, millorant l'economia, l'educació, la sanitat, els serveis socials, les infraestructures i altres problemes com no pagar a les farmàcies el que se'ls deu, i així una llarga llista de problemes que estem suportant.
El conseller Mas-Collell situa el dèficit fiscal a una mitjana del 8% entre 1986 i 2009 i no veu cap canvi amb el nou model de finançament, fet que produeix un balanç negatiu de 16.000 milions.


La fotografia que il·lustrava la informació sobre el nou director del TNC a la pàgina 41 de dimarts no s'hi corresponia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook