L'any 2012 se'n va. N'estem esfullant els darrers dies. Un any ingrat per molts conceptes, carregat d'inseguretats i de dubtes. Som més pobres individualment i col·lectivament i ho estem assumint perquè és així. Amb deshonroses excepcions: de la banca, que continua repartint sucosos dividents entre els accionistes mentre extorsiona -legalment, això sí- uns ciutadans i ciutadanes que han de fer equilibris per arribar a la fi de mes. De la banca i d'uns polítics que ho volen rebaixar tot excepte els seus propis sous. Parlem de la gran massa de polítics. No de les "honroses excepcions". Dels qui sense enrojolar-se ens augmenten els impostos directes i indirectes aplicant-hi efectes retroactius. Sobretot l'habitatge, els serveis i l'energia, amb pessigades insuportables.
En aquest balanç del 2012, ja de barba blanca, no podem deixar eludir les escletxes d'esperança que s'han obert al nostre poble català. Empesos per les noves generacions, hem perdut tots plegats aquella por ancestral davant els opressors del nostre poble. I ens hem llançat al carrer -pacíficament- per recordar a les administracions de Madrid que som un poble unit, que sabem d'on venim i cap on anem. Aquest camí l'anem fressant dia rere dia. "Catalunya nou estat d'Europa" no és ja un desig, sinó un clam. No és el somni de quatre caps calents, sinó la profunda aspiració d'un poble que ha dit prou a tanta comèdia i vol manifestar-ho a través d'una consulta electoral. El compte enrere ha començat. No serà fàcil per a la majoria dels nostres conciutadans. Sorgiran -ja sorgeixen- els bastons a les rodes. Cal saltar d'un a un una innoble cursa d'obstacles feta de lleis falaces, orquestrades campanyes de descrèdit i i maquiavèl·liques conxorxes. No serà fàcil lluitar amb unes fantasmes de còrpora legal que ens abassegaran amb els seus jocs de secessió lingüística, les seves mentides històriques i l'acaparament dels nostres tributs. Tenim fe envers Catalunya, perquè tenim fe en les noves generacions.
