ara que al país tenim un govern nou, o si més no renovat, amb consellers que tothom diu que són més sobiranistes que alguns dels anteriors, i ara que també tenim una nova estructura del govern amb més interès en la projecció exterior de Catalunya, torno a posar negre sobre blanc quelcom que, a més, resulta més oportú que mai ateses les circumstàncies que afecten la crisi econòmica i de finançament i, per això mateix, les relacions amb el govern central de l'Administració General de l'Estat. Parlo, concretament, de la transferència de la gestió dels paradors de turisme de la xarxa estatal a l'administració catalana.
Es tracta d'una reivindicació -que els paradors siguin traspassats pel que fa la seva gestió i explotació- que diferents polítics de CDC mai han volgut portar a terme. I ara resulta que mentre que aquí sembla un tema que no interessa ningú, l'acaben de fer seva -pel que fa als paradors que hi ha al seu territori- els responsables de turisme de la Junta d'Andalusia, per boca del seu conseller. Veure per creure! Fins i tot en això, en demanar que li siguin traspassats els paradors -i no només en fer bones estadístiques- ens tornen a passar per davant. Quan en teoria Catalunya és el territori amb més arribades de turistes de tot l'Estat.
A la demarcació de Girona hi ha un establiment emblemàtic, el d'Aiguablava, al qual s'han d'afegir la resta de paradors de les altres tres demarcacions. De tots ells, les intencions del govern central és establir tancaments estacionals a tots, inclòs el de la Costa Brava, excepte el parador de Tortosa del qual diuen que es pot mantenir obert tot l'any. I tancar establiments per fer-los "de temporada" implica els corresponents ERO i el canvi de tipus de contracte dels treballadors, aprofitant la legislació laboral específica del sector, perquè deixin de ser fixos.
Si el ministre espanyol que té al seu departament la tutela del turisme estatal i l'equip actual de direcció de Paradors no troben viable -segons repeteixen un dia rere l'altre- el manteniment centralitzat actual de les explotacions de la majoria dels paradors... mai hi podrà haver un moment millor per demanar que facin la transferència a Catalunya, a Andalusia o a qualsevol altra comunitat autònoma. Fer la descentralització d'aquestes competències estatals els trauria un mal de cap! O potser no... potser els en donaria un altre, de mal de cap.
Perquè el que sembla haver-hi al darrere de tot plegat és l'intent de "cremar" el tema per tal de poder presentar com a solució miraculosa la privatització de la gestió dels establiments, per la qual gestió ja han manifestat el seu interès unes quantes empreses hoteleres, entre les quals n'hi ha un parell amb molt bones relacions -fins i tot de vinculació de persones- amb el PP. I, com succeeix aquest dies en l'àmbit sanitari de l'artificialment creada comunitat autònoma madrilenya, va molt bé desprestigiar el sistema públic, fer veure que no és viable mantenir l'explotació pública per poder obrir camins i via lliure a la pretesa privatització. No vull posar al mateix nivell de servei públic la sanitat pública dels ciutadans madrilenys amb els serveis de lleure que presten els paradors de turisme, però recordo que al llarg de moltes dècades han justificat la seva pertinença a una sola estructura organitzativa d'explotació amb l'argument de que constitueixen una "eina estratègica" de promoció del turisme "espanyol" en general, i ara resulta que la suposada vàlua estratègica que justificava inversions a dojo a càrrec -abans- de l'organisme Patrimonio Nacional del Estado ja no importa, sinó que el que cal és que siguin gestionats pel sector privat perquè així seran rendibles. I encara afegeixo que no seria el mateix una privatització en bloc de la gestió de tot els paradors pel sector privat que la gestió per diferents empreses del sector privat, en el cas de que s'arribi a fer la cercada privatització.
Tornant a casa nostra, puc afirmar -perquè ho puc demostrar- que a CDC -i a UDC encara més- han "passat" dels paradors des del primer moment que hi va haver autonomia, com si aquest no fos un tema també polític, a més d'econòmic. Fa gairebé vint anys, l'ara més que mai influent advocat econòmic apartat de la vida política activa Miquel Roca Junyent -que havia estat en aquells moments número 2 de Convergència-, va ser preguntat en una entrevista sobre la transferència a Catalunya de les competències sobre els paradors existents a casa nostra, i la seva resposta va ser que els paradors acabarien en mans catalanes, que "caurien com a fruita madura".
Com es pot veure, més de disset anys després els paradors "catalans" segueixen en mans no catalanes i encara no han caigut... potser la fruita encara no era prou madura. Però ara sembla que pot haver madurat, atesa la situació de desmantellament parcial de la xarxa, amb la pretensió de tancar-ne alguns de manera definitiva i altres parcialment. Així doncs, sembla un bon moment, com ha demostrat el conseller de Turisme d'Andalusia.
I abans d'acabar, si em permeten un toc d'expressió a l'estil anglès, afegeixo que també hauria de ser un bon moment per afrontar d'una vegada per totes aquest tema pendent dels paradors per una altra i poderosa raó: havent evocat la frase de la fruita madura i havent llegit en diferent llocs que al nou Govern han entrat més polítics del "pinyol" convergent, suposadament el nucli dur més sobiranista,... ara és l'hora. Apa!, doncs, que recordin aquella expressió del seu veterà líder sobre la feina ben feta, i es posin a fer feina i a fer-la ben feta en aquest tema dels paradors. I que no tinguin por, que amb una feina ben feta, els paradors no només no costaran diners sinó que en produiran. Que de professionals i d'empresaris turístics d'aquí que ho saben fer bé n'hi ha una munió.
