Un ancià monarca va preguntar als seus consellers com recuperar el carisma dilapidat en aventures de mal gust i que ni tan sols demanant perdó públicament, sobre dues crosses, havia aconseguit recobrar. El monarca, com és de suposar, comptava amb infinitat de mitjans. N'hi havia prou una insinuació dels seus ajudants perquè es presentessin en palau els directius de les més importants agències de publicitat i imatge del seu regne, els millors sastres també, els més famosos perruquers, els cirurgians plàstics de moda, els propietaris de totes les cadenes de televisió i ràdio... Si esternudava, el seu esternut apareixia en la primera pàgina de tots els diaris, el mateix que si deixava d'esternudar. No es tractava, en fi, de com arribar als mitjans, sinó de què fer una vegada s'hi és.

En altres paraules, tenia a la seva disposició un excés de continents, però cap contingut capaç de tocar el cor dels ciutadans per modificar els sentiments d'indiferència o ràbia que albergaven cap a la seva persona. Eren els ciutadans d'aquell regne especialment cruels? No, però passaven per dures proves econòmiques que no afectaven les classes altes. I quan giraven la vista cap als seus líders, els veien indiferents al seu sofriment. Es pot suposar que es van fer milers de propostes i que moltes van ser rebutjades per intranscendents, o per arriscades, o perquè no encaixaven amb la personalitat del rei caigut en desgràcia. N'hi va haver una, no obstant això, que va aconseguir obrir-se pas poc després de ser exposada.

-Que surti a la tele -va dir el pare de la idea, i que estigui mitja hora parlant sincerament de si mateix, de la seva salut, de la seva família, de les seves aficions.

-És el pitjor moment -van cridar a l'uníson- per fer-lo parlar d'aquests assumptes.

-Llevat que no digui res -va respondre el creatiu.

-I com aconseguim que parli durant mitja hora sense dir res? -van preguntar de manera unànime.

-Posant-li davant a algú que no li pregunti res.

I es va fer així i el seu silenci va enlluernar a molts adults, però els nens del país, sense excepció, es van adonar que el Rei no havia dit res.