He llegit Call jueu, Patrimoni de la Humanitat de Carles Mallart, i he pensat que jo també tinc a dir alguna cosa al respecte, perquè, de sempre, m'he estimat Girona i em dol que el conquerir el títol de Patrimoni de la Humanitat per al nostre Barri Vell, no mogui els esperits de molts gironins que també l'estimen.
Quan es va presentar l'anterior projecte de Girona, Patrimoni de la Humanitat a iniciativa dels Amics del Casc Antic, elaboració de l'Ajuntament i presentació del Ministeri de Cultura, el CDS va considerar que podia recolzar també l'idea davant del nostre company de partit, el Sr. Federico Mayor Zaragoza. El CDS va elaborar un dossier sobre el projecte i va demanar a les forces vives de la ciutat el seu suport. A aquestes forces es va associar també el suport del president Adolfo Suárez. És digna de consideració la lectura dels missatges que recull aquest dossier, tots ells dirigits amb un gran afecte i il·lusió al Sr. Mayor Zaragoza.
El 4 d'agost de 1989, el director ?general de la Unesco ens va rebre. Una comissió del CDS formada per la Sra. Empar Martín, el Sr. Josep Maria Zamora, el Sr. Félix Bouso Mares i jo mateix presentàvem el dossier juntament amb la donació de dos quadres de la nostra ciutat, realitzats per dos artistes gironins, Josep Perpinyà i Emília Xargay. Ens va rebre amb la cordialitat que el caracteritza i amb l'afecte que sempre ha demostrar per la nostra ciutat. Inequívocament, va expressar que el nucli antic de Girona és mereixedor de la més alta consideració i que tenia tots els arguments per formar part del Patrimoni de la Humanitat.
El perquè no va ser aprovat el projecte fou una decisió tècnica que va veure una diferència substancial entre el que es demanava i el que es considerava digne de ser considerat com a Patrimoni de la Humanitat. No s'entenia que en aquest projecte de dimensions mundials estiguessin incorporats espais que per als gironins són d'un valor incalculable, com és la Devesa, la plaça de la Independència, l'Hospital Santa Caterina i d'altres, però que ni tan sols queden dintre de les antigues muralles que delimiten el Barri Vell, ni tenien una història per poder ser ?considerats "patrimoni de la humanitat".
La documentació que avala la nostra visita, el dossier amb el conjunt de recolzaments de les personalitats de Girona i del Sr. Adolfo Suárez i les fotografies amb el Sr. Federico Major Zaragoza estan en el meu poder. Crec que és una documentació aprofitable per a qualsevol iniciativa conjunta que miri d'elaborar un nou projecte, atès que aquest no es pot tornar a repetir.
Estic convençut i estic esperançat que la consideració dels elements essencials dels Casc Antic de Girona, entre ells el Call Jueu, com a Patrimoni de la Humanitat, es mereixen un nou esforç col·lectiu gironí. Les iniciatives en aquesta direcció han de de tenir el suport de l'Ajuntament i principalment l'ajut tècnic que requereixen. El projecte s'ha de tornar a engegar. No val a dir que és ?complex, que ho és. L'objectiu és prou important com per reflexionar sobre la dimensió turística, comercial i principalment cultural. El valor afegit que representaria aquesta nominació dispararia exponencialment la pròpia dimensió turística de la ciutat i el seu atractiu cultural.
En aquesta tasca sempre em trobareu. Jo, com a gironí d'adopció, però sobretot com a gironí d'esperit, no puc estar-me de dir que em dol que aquest tema estigui tan fred al calaix dels vells records i que les entitats culturals, turístiques i ?comercials juntament amb les institucions gironines no hagin mogut encara cap iniciativa dirigida a reactivar el tema de Girona com a Patrimoni de la Humanitat.
