Cartes

Roser Roset Cle. BANYOLES.

L'altre dia vaig entrar a una farmàcia a comprar medicaments i vaig trobar-hi uns voluntaris de la Creu Roja que recollien diversos productes farmacèutics i d'higiene per al banc farmacèutic. Jo portava dues bosses amb queviures, ja que venia de fer la compra. Les vaig deixar a terra uns moments, mentre pagava, i quan vaig anar per agafar-les... Oh! Sorpresa!, les bosses havien desaparegut. Quan vaig exclamar-me, un dels voluntaris va dir-me que acabaven de sortir dos joves que havien anat a la farmàcia a comprar i que també portaven dues bosses. Vàrem pensar, doncs, que segurament s'havien confós i que tornarien. Jo vaig quedar tan desconcertada que no sabia què fer, així que un dels voluntaris va sortir al carrer i va veure la parella de lluny. Corrent com una daina els va atrapar i, de bones maneres, els va dir que s'havien endut les bosses. Ells es van excusar dient que no s'havien adonat que se les enduien...

Gràcies a l'ajuda i amabilitat d'aquest voluntari vaig poder recuperar les dues bosses de menjar.

Reflexionem

abans de privatitzar

Jordi Vidal Bernades. Palafrugell.

De debò que l'única forma possible de retallar les despeses en sanitat és privatitzant? De qui serà la sanitat pública? Quin accionista i a quin paradís fiscal es beneficiarà del nostre treball?

Què passarà el dia en què els que ens compren els hospitals facin fallida o es decideixin a vendre'ls novament? La gestió pública de la sanitat té problemes, per descomptat. Hi ha hagut excessos i malbaratament, com en gairebé tot arreu, molta medicalització i poca prevenció i educació per a la salut. Fem un bon exercici d'autocrítica. Parlem de tot això, vegem què hem après, com canviem, com estalviem, com millorem ...És que no es pot fer tot això sense la necesitat de privatitzar la sanitat?

Felicitacions tot l'any

Carles Mallart. girona.

Fa pocs dies vaig anar a l'oficina de correus d'una població d'uns 8.000 habitants, a quinze minuts de Girona, per fer una gestió. Els conec de fa anys i normalment són tres persones atenent el públic. Entro a l'oficina i no hi ha ningú esperant, i els ho faig notar. Dic: "Què? La feina ha baixat? Per Nadal ja no es felicita com abans, la correspondència baixant en picat la resta de l'any oi?". "No t'ho creguis, Carles -em responen-. És cert que la correspondència dels particulars ha baixat en picat tot l'any, les empreses també han baixat una mica, però noi, la correspondència dels organismes oficials (ajuntaments, diputacions, Generalitat, Agència Tributària, Consells Comarcals, SS, Xalocs, Trànsit...) ha pujat exponencialment, s'ha multiplicat". Em quedo parat. I un altre em respon: "Els Organismes feliciten tot l'any. Aquesta oficina ha pujat un milió de més d'efectes postals en els últims quinze anys".

Reflexiono, els crec i és que a més són uns xicots que atenen sempre molt bé, que és d'agrair. Com és possible que amb l'excusa d'atendre els ciutadans i donar-los serveis els Organismes ens feliciten cada dia que poden, multes, requeriments, sancions, terminis, escrits, petició de dades, recàrrecs, i moltes vegades no sabem on girar-nos. Alguns Organismes que han duplicat plantilles en els últims anys, han creat serveis per atendre els serveis, i tot plegat sembla que no tingui aturador. Crec que aquest tipus de model pervers s'està esgotant si no és que ja s'ha esgotat.

Reflexionem, ens mereixem això? Felicitacions tot l'any, no, gràcies. Afluixin i no vulguin donar tants serveis, que no els necesitem. La crisi acabarà posant les coses al seu lloc. Amb el temps es veurà.

Mereix ser ben protegida

Xavier Serra Besalú. girona.

No entenc gaire bé si la decisió ha estat sobtada, o si la estava meditant de fa temps, però sembla clar que l'Alicia Sánchez-Camacho no vol ser protegida per la Policia del nostre país. Potser no li fa el pes o se sent amenaçada per perills que en superen la professionalitat: sigui com sigui, ella és una catalana que mereix ser protegida, i per això hi dediquem un bon feix dels nostres diners.

Si s'ho pot pagar, qualsevol pot contractar els serveis de qui vulgui per donar-li seguretat: els del seu col·lega d'idees Fernández Díaz, per descomptat. Deuen sortir ben econòmics, potser. I si mira la Guàrdia civil potser hi ha millors ofertes, també amb garantia d'espanyolitat.

No em negaran vostès que és sorprenent que qui ha d'estimar el país prefereixi el serveis dels de fora: s'imaginen que un polític sense càrrec oficial, de Huelva o de Salaman?ca, demanés que el protegís la policia d'un altre lloc? Els cauria la cara de vergonya, només de pensar-ho. Malaguanyats diners i desconfiança.

Ara bé, sempre hi ha qui ha de fer-la cada cop més grossa per ser present, d'una banda, als mitjans i, d'altra, per anar fer punts entre certs estaments socials o ideològics. El pas següent serà brindar amb cava de terres enllà...