El propassat dimecres la fumata blanca de la xemeneia de la Capella Sixtina indicava l'elecció d'un nou Papa de Roma. El cardenal Jean Luois Tauran pronunciava el famós "Habemus Papam" i tot seguit, davant una munió de gent, anunciava que l'argentí Jorge Mario Bergoglio seria el nou inquilí del Vaticà.

Des d'aquella tarda tots els mitjans de comunicació estan centrant les seves principals notícies en el papa Francesc. En els seus primers passos com a pastor de l'església, està ja representant una autèntica alenada d'aire fresc. Malgrat els seus 76 anys, els missatges que difon són propers i entenedors i això ja és molt important en una institució que al llarg de molts anys ha estat massa distant dels seus feligresos.

Si ja la renúncia de Benet XVI va representar un canvi en l'estil de Roma, atès que una dimissió d'aquestes característiques no la previen ni els periodistes més propers a la Cúria, l'arribada de Francesc, un jesuita d'un país emergent llatinoamericà, era quelcom impensable quan els focus mediàtics se centraven en Angelo ScolaOdilo Scherer.

Ferm defensor dels pobres, el Papa ha triat el nom tot pensant en santFrancesc d'Assís, el sant de la pobresa, de la pau, del silenci i de la defensa de la Creació. Pot ser simbòlic, però aquesta elecció ja indica per allà on poden anar els trets. I un altre exemple en aquest sentit fou l'austeritat de la seva roba en el moment de fer la seva primera aparició pública des del balcó de la plaça de Sant Pere.

Els cardenals van triar un arquebisbe que viatjava en metro per Buenos Aires, vivia en un petit apartament tot sol, visitava els barris pobres de la perifèria tot sovint i els diumenges anava al futbol com a soci d'un club històric com el San Lorenzo de Almagro.

I a més a més, hem conegut una xicota en la seva etapa adolescent que ha parlat meravelles del nou Papa. La noia, ara ja a la setentena, ha recordat que la vida religiosa de Bergoglio va posar fi al festeig i a les ballarugues dominicals.

Els seus primers dies a Roma ha contactat amb la gent, ha trencat protocols rígids per apropar-se als fidels. Ha parlat d'encerts i errades, però s'ha presentat com una persona normal i corrent. Com un home del poble que agafa el transport públic, que es trasllada a una fonda a pagar la seva estada a la capital romana i que practica una manera de fer senzilla en tots els aspectes de la vida. I que a més a més empra les xarxes socials per comunicar les seves reflexions i els seus pensaments.

Si Ratzinger va llançar la tovallola, els especialistes afirmen que fou a causa de les dificultats de la governació del dia a dia per la qual cosa avui es necessita un Papa valent i amb forces per ser el mirall espiritual dels catòlics però també per ser un cap d'estat amb una administració romana amb molts problemes que van superar Benet XVI al llarg del seu mandat.

Tant de bo que aquestes primeres impressions que són molt esperançadores es confirmin al llarg dels propers mesos quan el papa Francesc haurà de començar a posar ordre i a donar resposta a molts interrogants que al llarg de molts anys han restat tancats als calaixos del Vaticà.