Grècia té un Ministeri de Sanitat que ha retallat un 23,7% el pressupost entre 2009 i 2011, segons un recent estudi. Darrere del decrement brutal en inversió en salut pública s'hi amaga un increment espectacular dels perjudicis que pateixen centenars de milers de persones. Per exemple, la taxa de suïcidis d'homes menors de 65 anys ha crescut un 22,7%, i la d'homicidis un 27,6%; i les infeccions per VIH entre drogoaddictes han crescut un 1.500%, en bona part per la reducció d'un 30% del pressupost de què es dotava l'Estat per subministrar xeringues i preservatius. Fet i fotut, el 2011 els grecs van pagar de la seva butxaca 25,7 milions d'euros per a serveis sanitaris que fins llavors eren gratuïts i, amb tot plegat, ha crescut sensiblement -un 14%- la proporció de població que considera que té una salut dolenta o molt dolenta.
Els responsables del document assenyalen també que està pujant la mortalitat, i aprofiten per alertar portuguesos, italians, espanyols i irlandesos, que pateixen als seus països "mesures d'austeritat similars". Asseguren que esperaven que les retallades tindrien impacte en la població, però se sorprenen perquè la dura realitat és "molt pitjor" que qualsevol pronòstic. En aquest context, Howard Waitzkin, especialista en Sociologia i Medicina que ha participat en l'informe, defensa que la recepta que necessita el malalt és, precisament, la contrària: "Incrementar la despesa pública per estimular l'economia i protegir els ciutadans". Proposen, doncs, que Europa faci com els argentins, els uruguaians i els veneçolans, que han resistit pressions internacionals i han mantingut la despesa sanitària inalterable. Però Europa no escolta, té problemes d'oïda i pocs diners per anar a l'otorrino. Potser d'aquí a uns anys ens estirarem els cabells per lamentar-nos fins a quin punt ho vam fer malament en el passat, tot i que potser llavors el percentatge de calbs serà estratosfèric i en això també haurem anat tard.
