En una d'aquestes clíniques de Madrid en les quals es robaven nadons, en tenien un de mort que mostraven a les dones que acabaven de parir per convèncer-les que el seu havia nascut sense vida. Un nadó mort pilot, podríem dir. El guardaven en una nevera, perquè es conservés bé, i suposem que de tant en tant el devien canviar com qui reposa el material de treball. El nadó mort era, en efecte, una eina.

- Treu-lo del frigorífic i ensenya-li a la dona de la 320.

I la infermera o la monja prenien el petit cadàver, l'embolicaven en una tovallola i li mostraven, completament blau, a la senyora a la qual acabaven de robar el nadó. Significa que els lladres s'havien anat precipitant a poc a poc per l'abisme del mal fins a aconseguir profunditats inversemblants. D'acord que li treguis aquest nadó a aquesta mare per donar-lo, fins i tot per vendre'l, a aquesta altra (no s'hi val, però imaginem que sí). D'acord que, per justificar el teu atropellament, pensessis que els feies un favor al nen i a la mare, que era soltera, per posar un exemple (tampoc s'hi val, però be). Fins aquí, sent tot horrorós, es pot entendre a la manera que s'entenen els grans crims de la història, és a dir, que no s'entén, encara que posem provisionalment que sí. Ara bé, que guardessin a la nevera el cadàver d'un nounat per fer el canvi, supera la nostra capacitat sentimental.

A qui se li ocorreria aquesta solució? Al metge, a la monja, a la infermera? No ho sabem, ni a qui ni en quin instant. A les persones creatives els vénen les idees en els moments més inesperats. Potser, mentre es dutxen, o mentre es raspallen les dents, o mentre escolten diumenge, a missa, l'homilia. N'hi ha prou de desconnectar un instant de la realitat immediata perquè el cap, en els temperaments novel·lescos, es posi a funcionar.

- Eureka! -es va dir a si mateix el descobridor o la descobridora (perdonin per la falta d'economia, però el genèric funciona quan li dóna la gana).

Després de l'eureka s'havia d'engegar la història, és a dir, fer el salt de la idea a la realitat. I aquí és on no entenem tampoc com tanta gent va poder posar-se d'acord en un assumpte tan macabre. Som un misteri.