En l'emotiu homenatge a la dona assassinada a Caldes de Malavella es va palesar la importància de visibilitzar les agressions dins la parella. De denunciar qualsevol violència, l'exerceixi qui l'exerceixi. Que ningú se senti emparat en la força física, en l'agressió psicològica o en el fet de dur un sou a casa, per menysprear el ?company o companya. Amb la crisi, moltes dones suporten les agressions per por a enfrontar-se amb un ?panorama complicat fora de la casa familiar. Sobretot, que ningú pensi que la violència surt gratis perquè pertany a la intimitat de la parella.
No ens enganyem, les conquestes socials són flor d'un dia si els ciutadans no es mentalitzen que es mantenen gràcies a l'esforç de tots. Els psicòlegs expliquen que molts joves accepten que els rols de l'home i la dona tornen a èpoques anteriors. Que els homes no han de cuinar o netejar a casa perquè sí; perquè ells ho valen. Mentrestant, les dones han de fer les feines de casa perquè ho exigeix la seva condició. Tot allò que hem avançat, podem retrocedir-ho en poc temps. Alguns musulmans nascuts a Europa es fan fonamentalistes religiosos mentre països més oberts, com Turquia, es modernitzen. La reacció a la modernitat a vegades és trencar amb tot: la reacció a una societat que acull la diferència; de religió, de sexe, a vegades et fa trobar la pitjor cara de les persones. Vegin l'oposició de certs sectors a França contra el matrimoni gai. A alguns els fa por que els drets socials s'ampliïn perquè defensen una veritat única, quan som a l'època de la diversitat, l'intercanvi i la fi de les creences absolutes. Perquè dubtar és ser lliure.
