El rei ha renunciat al iot "Fortuna", que va costar 21,7 milions fa 13 anys. El 90% el van pagar els grans empresaris turístics mallorquins i la caixa d'estalvis Sa Nostra. El 10%, el govern balear. La generosa fundació formada per regalar el iot no va voler complimentar al cap de l'Estat sinó el Rei i la seva família. El Rei és el cap de l'Estat però la fundació separa l'un de l'altre. El cap de l'Estat podria ser un president de la República, d'una banda, i no li donarien iot a Joan Carles de Borbó si no fos rei d'Espanya. Ells volien un rei per al seu iot i el rei volia un iot per a ell. El Rei va patrocinat i els seus viatges al capdavant de delegacions espanyoles són com voltes de circuit de Fernando Alonso, encara que més lentes i sense logos a la roba.
Quan el Rei diu que no tornarà a usar la nau, aquesta passa a Patrimoni de l'Estat i els empresaris la reclamen per a ells, al·legant que és un regal finalista, és a dir que del rei en avall, un regal finalista es dóna i es treu. No sabem si al Patrimoni de l'Estat li va bé aquest vaixell al qual costa 26.000 euros omplir-li el dipòsit. Hi ha persones renunciant a herències perquè hi perden si les accepten. No s'ha calculat si el Fortuna, a benefici d'inventari, surt a favor però hauria de produir algun rendiment, si és a l'Estat, a l'Estat; si als empresaris patrocinadors de la figura reial, als empresaris patrocinadors sense la figura reial.
La velocitat dels empresaris per recuperar el vaixell sembla un automatisme de ressort. Al cap, el iot; a l'Estat, res. El iot per al cap de l'Estat era un patrocini però el iot per a Patrimoni Nacional és com pagar impostos. A molts empresaris pagar impostos els sembla llençar diners per la borda, per això hi ha tantes fundacions i mecanismes que desgraven i un 20% de l'economia espanyola per sota de la línia de flotació.
