Vaig llegir la notícia al Facebook i la vaig compartir de seguida. El titular deia això: "Els Prínceps d'Astúries, esbroncats al Liceu". Després, també a Facebook, però en una altra pàgina digital, la notícia la presentaven així: "Felipe i Leticia, XIULATS AL LICEU". Aquí, però, fixem-nos en la segona part del titular, és a dir, en les majúscules. Ara bé, algun despistat podria preguntar-se el per què de la utilització de lletres grosses en la segona part d'aquest titular. Per a entendre-ho bé, del tot, només cal fixar-se en la darrera paraula de la frase, o sigui, en "Liceu". En efecte, aquesta vegada, membres de la Casa Reial espanyola no eren pas xiulats i esbroncats pels seguidors de l'Athletic de Bilbao i del Barça dins d'un estadi en una final de la Copa. No, res d'això, perquè el més sorprenent era que aquest cop els xiulets i l'escridassada es produïen al Liceu, i no pas al davant, a la Rambla, a fora, sinó a dins.
Qualsevol persona que disposi d'una mica de criteri pot adonar-se de seguida que els darrers escàndols protagonitzats per membres de la Corona espanyola han provocat aquesta reacció per part del públic del Liceu, un teatre operístic on fins no fa gaire aquesta gent era molt ben rebuda. Per cert, ara que parlem de criteri, després de llegir aquests titulars i de compartir-los, vaig voler saber com informava de la notícia, en la seva versió digital, un diari molt conservador i monàrquic de Barcelona. Sí, aquell de les vaques que volen, en efecte. Per tant, vaig tancar Facebook i vaig obrir la seva edició digital. Vaig anar passant notícies, avall, avall, fins que em vaig trobar amb el següent titular (l'edició era en castellà): "Cospedal critica la "falta de respeto" a los Príncipes tras ser abucheados en el Liceu".
Fixem-nos-hi bé perquè crec que paga la pena analitzar aquest titular amb profunditat. Anem a pams i preguntem-nos: quina és l'autèntica notícia? Consultem la "fórmula periodística de notícies, segons la qual per informar d'un fet se n'ha de dir el qui, el què, el quan, l'on, el com i el perquè". (La cuina de l'escriptura, de Daniel Cassany, pàgina 56). Si els sembla bé, comencem. Qui va fer què, en aquest cas? A Facebook dues pàgines informaven que el públic del Liceu havia xiulat i esbroncat Felip i Letícia. En canvi, el diari conservador barceloní titulava que Cospedal critica, etc. Un moment, a veure si ens entenem. Quina era la notícia, que el Liceu va xiular i esbroncar els Prínceps, o per contra que Cospedal criticava? Si se suposa (pretesament, gairebé presumptament) que estem informant d'un fet, pregunto: podem canviar els veritables i autèntics protagonistes, en aquest cas el públic del Liceu per Cospedal? Això és informar? Aquesta és la funció d'un diari seriós? Es pot barrejar informació amb opinió fins a donar-li la volta a una notícia en benefici d'una determinada ideologia política?
En països seriosos, que formen Estats seriosos i democràtics, com ara la Gran Bretanya o Regne Unit, existeixen dues menes de diaris: els que es fan perquè la gent s'informi i els que s'utilitzen per a passar l'estona. O sigui, hi ha el periodisme seriós, i la "premsa groga": aquells diaris amb portades llampants, de lletres enormes i fotografia, que solen tenir una noia nua a la pàgina 3. I tothom sap que uns són informació, periodisme, i que els altres estan destinats a un públic completament diferent. I ambdues menes de diaris acompleixen diferents funcions (informar o entretenir). Ara bé, el que no es pot fer, i ara ja tornant a casa nostra, és atorgar-se una credibilitat periodística infalible i alhora manipular una notícia molt rellevant fins a convertir-la en un pamflet monàrquic, unionista, d'un nacionalisme espanyol barceloní ranci i tronat.
Es pot arribar a entendre que grups empresarials ubicats a Barcelona, com ara el Grupo Godó (o el Grupo Planeta, en l'àmbit editorial), s'alarmin o s'espantin després que el públic d'un teatre operístic com el del Liceu, tradicionalment format per "gente bien", d'aquells que gasten (segons el PP) i fan rutllar l'economia, xiuli i esbronqui els Prínceps d'Astúries. Si ens posem en la pell dels José Antich, Lluís Foix, Màrius Carol, Jordi Barbeta i companyia (per cert, tots tertulians infatigables de la tele del Grupo Godó, 8 TV), ha de ser tremendament difícil explicar el canvi d'actitud de la gent que va al Liceu envers membres destacats de la Corona espanyola. Ara bé, una cosa és que els costi acceptar que això hagi pogut passar (al Liceu!), i una altra de ben diferent manipular la informació sobre el que va passar (perquè no els agrada la realitat) fins a convertir-la en una opinió de Cospedal.
Els ciutadans d'aquest país s'informen com volen, només faltaria. I més o menys tothom sap i coneix quina és la "línia editorial" (eufemisme que s'empra en periodisme per no haver de dir "ideologia") de cada diari. Dit això, però, em sap greu que lectors de bona fe d'un mitjà de comunicació (que sovint s'ha penjat la medalla de la credibilitat absoluta) hagin hagut d'assabentar-se que el públic del Liceu va xiular i esbroncar els Prínceps d'Astúries, llegint el següent titular: "Cospedal critica la "falta de respeto" a los Príncipes tras ser abucheados en el Liceu".
Qui té por de la realitat?
