El terme «modernitat líquida» no ha arribat a l'Ajuntament de Girona. Malgrat la poètica d'una expressió que ha fet fortuna, Zygmunt Bauman, el pare del concepte, no es refereix a ampolletes decoratives plenes de líquids de colors que dringuen en col·lidir entre si, sinó a la cruel imposició de constants canvis en les societats i en les vides de les persones imposat pels interessos neoliberals. Els interessos dels mercats. Que són els interessos dels rics. Així, «modernitat líquida» porta inexorablement aparellat un component crític i de denúncia formulat pel sociòleg que fa unes setmanes va ocupar la Càtedra Ferrater Mora de la UdG. Tan a prop de la plaça del Vi i no li han xiulat les orelles, a l'equip de govern? La liquiditat esquitxa la línia L-11 del Bus Urbà de Girona. Sembla que el col·lectiu d'usuaris més nombrosos són avis que tenen el servei gratuït. És a dir, la L-11 fa un gran servei a persones amb la mobilitat reduïda. Un gran servei ciutadà. Però sembla que els criteris de servei públic estan renyits amb els criteris de rendibilitat de l'equip de govern. Esperem que el lobby del taxi no tingui res a veure amb la nova política de mobilitat.
