Afinsa, la cosa mítica dels segells. El terme filatèlia té ressonàncies estranyes. Vet aquí una d'aquestes paraules nascuda per a la connotació. Dius filatèlia davant d'un nen i obres davant seu un camp semàntic inquietant. Deu ser una malaltia? Quan t'assabentes del seu significat, trasllades als segells l'estranyesa que senties per la paraula. Filatèlia, filatèlic. Que aixequi la mà qui no hagi col·leccionat segells. Ara potser és més estrany a causa de la pràctica desaparició del correu postal. Però quan la família s'escrivia cartes, el segell era una mena de robí incrustat al sobre. Es retallaven sempre i es ficaven en una capsa de sabates, per a les missions, dèiem. Després, en les tardes eternes de l'estiu, obries la caixa i anaves passant una a una aquelles estampes misterioses, més misterioses com de més lluny venien.

Circulaven multitud d'històries respecte als segells. Gent que s'havia fet milionària gràcies a un d'ells, nomès a un d'ells, trobat al fons del bagul de l'avi. Es veu que hi havia segells únics i segells perillosos. Durant una època, al meu col·legi, va córrer la brama que una banda criminal havia aconseguit impregnar el revers d'alguns amb una droga potentíssima, que et feia addicte a l'instant. Amb quina barreja de temor i desig ens passàvem llavors els segells per la llengua, abans d'aplicar-los al sobre. En algunes cases, es va arribar a prohibir humitejar-los d'aquesta manera.

Els segells, la filatèlia. Si ho penses, amb aquests antecedents mítics, era ben fàcil organitzar una estafa a gran escala, una estafa de milers de milions. Arribava el venedor a casa teva, amb una cartera plena de segells maquíssims, protegits per una làmina de paper de ceba que recordava als vitralls de les esglésies gòtiques, i li obries totes les portes. El deixaves passar fins a la cuina, on et parlava dels "valors tangibles". Tangible, de tocar, una altra paraula bonica. Valors que es tocaven, que cada any valien més que l'anterior. Els segells, en l'imaginari col·lectiu, sempre valien més. Els senyors d'Afinsa, si així ho desitjaves, te'ls guardaven en una caixa forta i de tant en tant podies anar a visitar-los. Com no deixar-se estafar per una cosa tan bonica? Afinsa ha fet una cosa pitjor que robar: s'ha carregat el mite filatèlic.