Espanya tensa lleugerament la corda a Gibraltar, mentre el Govern català aprova la protecció del claustre de Palamós i la Família Reial estiueja, com és habitual, a Mallorca. Durant el mes d'agost escassegen les notícies. No obstant això, des de Washington ens arriba una advertència del futur més immediat: l'adquisició del Washington Post per part de la llibreria Amazon. Parlo de futur immediat, perquè segurament no hàgim d'esperar molt més enllà d'un lustre o dos per constatar la fortalesa d'aquest procés de concentració en mans d'uns pocs gegants de la tecnologia. Multinacionals com Google, Yahoo, Apple, Facebook o Amazon compten amb ingents recursos financers, han de posar-los en moviment i, sobretot, necessiten dotar de contingut els seus productes.
Fa uns mesos, un alt executiu financer espanyol alertava del risc d'un enfrontament global entre la banca tradicional i les grans corporacions tecnològiques, si aquestes es decidissin a obrir els seus propis bancs. Un iBank? Per què no, si ja es parla de prototips de cotxe Apple, un model de televisor Apple o rellotges ídem? Per què no, llavors, un Google Bank o un Amazon Bank? No sembla tan desgavellat sinó qüestió de temps, segons s'augmenti l'arsenal estadístic acumulat per aquestes em?preses, conseqüència de l'enorme quan?titat d'informació amb què treballen.
De les Google Glass al Kindle, la relectura de la realitat s'estableix des dels canals de les noves tecnologies. Comprem la música a iTunes i ens la descarreguem a un iPod o a un "núvol" on també s'emmagatzema una infinitat de continguts, públics i privats: les fotografies íntimes, la comptabilitat empresarial, les xarxes socials d'amics, els power point de feina, les lectures, els jocsÉ Amazon i Apple han coquetejat sovint amb la possibilitat de convertir-se en editors de llibres, a més de distribuïdors. És una cosa que amb el temps es veurà, encara que ignoro si llançaran els seus propis segells editorials o, com acaba de fer ara Amazon, adquiriran marques de prestigi a preu de saldo. No crec que res ni ningú se salvi d'aquest procés de concentració: ni els llibres de text, les agències de viatge, els models d'educació tradicional, la sanitat, les assegurances, la banca ni, per descomptat, la premsa. Molts d'aquests efectes els hem percebut en els últims deu anys, molts altres arribaran al llarg de la pròxima dècada i altres, encara més endavant. Què guanyarem amb el canvi? Suposo que facilitat d'accés a un enorme cabal d'informació global. Què perdem? Un teixit social únic, aquesta riquesa d'usos i de costums que anima els nostres carrers: les petites botigues, les llibreries de barri, el tracte directe, personal, amb les asseguradores o els bancs, amb l'agència de viatge a la cantonada de casa, bàsicament, la proximitat. I també la diversitat, cada vegada més amenaçada, pels interessos d'unes poques corporacions. Així, la compra del Washington Post no és una bona notícia a llarg termini: ni per a la independència ni per a la pluralitat ni com a previsió de futur. Fa temps que hem entrat en una època nova, en la qual regeixen regles, costums i formes diferents. I em temo que només millors en aparença.
