Potser és veure coses rares on no n'hi ha, però, a veure, suposem que m'enredo en un sidral il·legal i llavors un senyor jutge (o senyora) em demana l'ordinador per esbrinar si hi guardo alguna cosa que no s'ajusta a la legalitat vigent, diríem, no? I suposem també que se m'atorga un termini de cinc dies dins del qual puc lliurar el meu ordinador a la justícia. Compte, perquè amb un avió puc ser a l'altra banda del planeta en menys de 24 hores, d'un dia, i lliurar a una autoritat dels antípodes el que em demani. Però és igual, suposem que disposo de cinc dies i que abans que finalitzi aquest termini em presento al jutjat, demano pel senyor jutge, em fan entrar al seu despatx i li faig lliurament de la torre del meu ordinador. Fins aquí cap problema. Ara bé, imaginem que quan aquell senyor engega l'aparell, resulta que dins d'aquella màquina només hi ha el sistema operatiu, els programes i un Mis documentos completament buit. Algú s'imagina que es pot prendre el pèl a un jutge d'aquesta manera?
Doncs, encara que sembli mentida, fruit de la imaginació d'un guionista de sèrie B nord-americana, això que els acabo d'explicar ha passat no fa gaire a Espanya quan el jutge que investiga el cas Bárcenas va demanar al PP els ordinadors que tenia el tresorer a la seu central del partit i resulta que havien esborrat els discos durs perquè no es pogués veure res del que hi havia abans. A veure si ens entenem, si un servidor li fa aquesta jugada a un magistrat espanyol, em cau un paquet que el recordo la resta de la vida. Per començar, potser em podria caure una pena per desacatament, per resistència a l'autoritat o per burlar-me d'un jutge, que em faria residir un any a la presó. Bé, no sé com es castiga mofar-se de la justícia i dels seus representants perquè no he estudiat dret, però suposo que prendre el pèl a un magistrat d'aquesta manera ha de ser una falta o un delicte penat. Però, quan es tracta del PP, sembla ser que tenen carta blanca, barra lliure i llicència per a fer el que els dóna la gana. Suposo que això deu aparèixer a la Constitució espanyola, perquè si no és així, no s'entén.
Ja vaig trobar força sensacional, quan va començar a sortir aquest escàndol, que alguns membres de la cúpula dels Populares diguessin que farien públiques les seves declaracions de la renda a fi i efecte que es veiés clarament que no tenien res a amagar. Renoi, cal tenir molta barra per intentar enredar l'opinió pública dient una bajanada com aquesta, perquè, ¿algú s'imagina en Rajoy o la Cospedal o qui sigui d'aquesta patuleia posant en la declaració de renda dels darrers anys el diner negre que s'ha repartit la cúpula popular gràcies a la corrupció en l'adjudicació d'obra pública? O sigui, prenen per idiota la gent en general, el seu electorat en particular, la justícia, la premsa i l'opinió pública? Insisteixo, si s'atreveixen a dir-ho vol dir que deuen tenir alguns personatges molt poderosos en llocs clau (en general, sense especificar) que els protegeixen com si fossin de la seva família.
En aquest sentit, suposo que algun dia (potser llavors ja serem independents i ens haurem deslliurat d'aquesta patuleia; ei, talibana, senyora Camacho?) esbrinarem la veritat. És a dir, aquesta gent, Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria, Montoro, Cospedal, Wert, Mato, Fátima Báñez (una ministra de empleo que no ha treballat mai) etc., són així de sempre o es prenen substàncies dures?
Per exemple, ara, fa poc, i sense que això tingui res a veure amb el que parlàvem, s'ha fet públic que Hitler (atenció ara) "es feia injectar semen de toro i prenia cocaïna, amfetamines i morfina". A més, "el dictador prenia una vuitantena de medicaments diaris i podria haver patit un trastorn bipolar, segons un nou documental de National Geographic". És a dir, i ja em perdonaran la broma, m'imagino la mala estona que devien passar els traductors durant la reunió a Hendaia que van mantenir Hitler i Franco, perquè si aquell dia el Führer anava de cocaïna i d'amfetamines devia parlar a tota velocitat, com una moto. En canvi, si anava de morfina amb prou feines se'l devia sentir i potser va fer una becaina i tot en plena reunió. Pel que fa a Franco, amb aquella veueta de poca pena que tenia, de què anava, de res?
Ara bé, malgrat tot, Europa i la democràcia van estar de sort, perquè qui es prenia cocaïna i amfetamines era Hitler i no pas els soldats de l'exèrcit alemany. No vull ni imaginar-me el que hauria passat si hagués estat a l'inrevés. O sigui, amb un parell de ratlles per esmorzar, abans de començar a lluitar, els alemanys haurien arribat a Moscou en un parell de dies i a Vladivostock, a l'extrem oriental de l'URSS, només en dues setmanes. Tota Europa, Àsia i Àfrica haurien caigut en mans dels nazis i llavors els EUA haurien d'haver firmat un pacte d'amistat amb ells, perpetuant així el nazisme com a mínim fins a la mort (al llit, naturalment) del dictador.
Coi, no sé per què he acabat parlant de Hitler quan havia començat amb els ordinadors del PP.
