L'antiga grisor d'una ciutat somorta apareix al poema Girona, de Salvador Espriu : "A poc a poc van pujant peus feixucs de canonge aquest silenci dur de les escales de la nit. Ales membranoses esgarrifen i volen i fan el llarg esglai de l'última foscor". Tot un clixé, ara amagat pel pas del temps de progrés. Però és bo que les ciutats ocultin algun secret: així, els descobriments són el camí del goig.
Ara fa vint anys va néixer Nit de Poetes, com una d'aquestes joies gironines en realitzar una descoberta, la pròpia, propera. I va néixer des d'una base ben cívica, obra d'uns veïns i comerciants de Cort Reial, encapçalats per uns inoblidables Dolors Carbó i col·laboradors, que varen convocar públic i sensibilitats per fer d'un dia de setembre la celebració de la poesia a l'àmbit de les escales de Sant Martí.
Recupero unes paraules que Josep M. Fonalleras va adreçar al primer públic de la primera Nit de Poetes: "El repte del poeta és reproduir l'emoció; ja no podrem viure mai amors o soledats que no continguin les soledats i els amors que els poetes van viure i que van escriure, sobretot per a nosaltres. No serem sinó els mots, que són pàtria i aixopluc". Aquest pensament ha resultat ser el full de ruta d'aquests vint anys. Són vint anys amb responsabilitat ben repartida, per meitats, deu anys són de la Coordinadora i Veïns de Cort Reial, i deu anys més són d'Amics de la Unesco de Girona. Unes quantes presències personals molt qualificades s'han fet constants a la realització de Nit de Poetes, en les successives èpoques. M'agrada citar, per exemple representatiu entre molts d'altres, la poeta Rosa Font, que a la primera edició ja va presentar el seu poema Gènesi, i aquest any 2013 hi participa justament com a coautora del guió teatral.
L'any 1988, Narcís Jordi Aragó ja observava en el pòrtic del seu llibre La Girona dels poetes que la ciutat és capaç de generar propostes de creació poètica i que no porta pas camí d'estroncar-se. Posteriorment, l'inici de Nit de Poetes venia a confirmar-ho esplèndidament. I el mateix autor s'hi va comprometre, resultant-ne ser el guionista més addicte que té Nit de Poetes. Aquest any la celebració és el 13 de setembre al Pati de les Magnòlies, i en cas de pluja a l'auditori Josep Irla, Generalitat de Catalunya. És norma de Nit de Poetes concedir minuts i veu als tres temps -futur, present i passat- que són representats a l'escenari per poetes joves en edat, com a promeses; després, poetes d'ara, consagrats o llorejats; i finalment ve un homenatge escenificat a una figura traspassada. Aterrant a l'escenari d'enguany llegiran els seus poemes Joan Guerola, Elisabet Juncà, Carme Pagès, Sadurní Tubau, s'escoltarà obra de Vladimir Maiakovski, poeta de sempre. La representació teatral serà un Homenatge a Salvador Espriu, en l'any del centenari del seu naixement; el guió és de Rosa Font, Lluís Lucero i Martí Peraferrer; aquest últim hi realitza l'adaptació i dramatúrgia.
De les escales de Sant Martí a les escales del Pati de les Magnòlies i enguany amb el vers de Salvador Espriu que farà ascendir les escales de la nit, però ja no amb silenci dur sinó amb paraula esponjada de poesia. Nit de Poetes pot fer seus uns versos de Lluís Freixas, que un dia va llegir-hi el seu poema : "Sóc una arquitectura desbordada de carrers canviants i sense adreces, el trànsit dens de la ciutat interna". La celebració poètica és tot un punt de trobada sentimental quan a Girona retorna setembre, oferint pàtria i aixopluc.
