Un estudi impulsat per la Unió Europea, i publicat ahir pel Diari de Girona, revela que la qualitat de l'administració catalana i els serveis que presta són els pitjors d'Espanya. Catalunya figura en el lloc 130è de les 172 regions europees analitzades. El resultat és tan sorprenent com desfavorable. Hi ha dues certeses. D'una banda que Catalunya surt malparada; i, per una altra, que resulta difícil fer-ne una anàlisi precisa perquè l'informe té components heterodoxos, doncs barreja arguments tant dispars com la corrupció política, la neteja dels processos electorals i el funcionament de l'educació i la sanitat públics. Sí que podem extreure la conclusió que els catalans no estan satisfets amb molts dels serveis que presten les seves administracions. Resulta il·lustratiu per posar en valor el benestar del qual gaudim fins ara i el que perdrem si les prioritats no estan clares en la resolució de la crisi. Els països del nord i el centre d'Europa són els que estan més satisfets amb la qualitat dels seus governs i les seves administracions. Son països que també tenen un sòlid Estat del Benestar. En canvi, a casa nostra trontolla des de l'arribada de la crisi. Ja no hi ha seguretats que valguin, ja que han fet fallida en aquest espinós camí des de les subprime i Lehman Brothers fins a la crisi financera autòctona. Les crisis no sempre estan abocades a un final feliç, com crèiem als anys daurats i optimistes de la confiança i el creixement il·limitats. Aquesta gran recessió en particular, massa llarga, mostra "l'horrible facilitat de destruir", com apuntava Paul Valéry. El primer símptoma el deteriorament en les llistes d'espera a la sanitat pública. Proves que haurien de ser urgents, immediates, acumulen demores de setmanes. Les patologies intermèdies, mesos. Rebaixar la demanda, perllongar l'espera a veure si escampa la situació. El mateix passa amb l'ensenyament. Els recursos segueixen concentrats a limitar alumnes, a no fer disparar la ràtio, en comptes de propiciar docents excel·lents. Ara vindrà la retallada de les pensions. També compten els nivells de corrupció, recollits ja en diversos treballs demoscòpics. Tot plegat condueix a aquest decebedor 5,2 de nota que obté Catalunya en l'estudi europeu sobre els serveis públics.