els feixistes de Plataforma per Catalunya (PXC) tenen la solució per deixar la crisi enrere. Aquests dies han repartit fulletons per Salt -i deduïm que en altres municipis on tenen algun representant- on prediquen la fórmula que ens ha de salvar: productes locals, més comerç de casa, diuen, equival a superar la recessió. Però això no és tot, perquè comprar gènere made in Spain (or Catalonia), recorden, a banda de reactivar l'economia és sinònim de productes que "passen controls de qualitat i inspeccions sanitàries" -en altres paraules: els xinesos i els paquistanesos venen articles emmetzinats, que vés a saber d'on vénen-; a més, "els diners van a mans de botiguers (d'aquí, ben blanquets) que consumiran serveis o productes d'altres veïns (d'aquí i ben blanquets) -passa que, els xinesos i els paquistanesos, i els marroquins, es queden tots els diners per a ells, insolidaris com són, i no els comparteixen amb els catalans-espanyols-. Comprar productes de proximitat (els que venen els blanquets), és la pera, ens recorden els esbirros de Josep Anglada, perquè contribueix a protegir "feines amb sous dignes i drets enfront l'explotació laboral" -els empresaris d'aquí mai no han explotat ningú; això només ho fan els xinesos i els paquistanesos als seus badulaques-; i encara més: consumint productes (fets per blanquets) es "fomenta l'estalvi energètic", reduint "els costos de transport dels productes i per tant les emissions de CO2" -o sigui, el que venen els xinesos i paquistanesos està tot fet de plàstics tòxics amb capacitat de perforar tres capes d'ozó-. Ni Leopoldo Abadia, ni Santiago Niño Becerra, ni Howard Marks, ni Sala i Martín: el guru de l'economia es diu Josep Anglada. Ell té la clau de la sortida de la crisi: moros, xinos i negres fora. La resta, són tonteries.
