07 de novembre de 2013
07.11.2013

Sobre la moderació de combregar amb rodes de molí

07.11.2013 | 00:00
Sobre la moderació de combregar amb rodes de molí

Benvolgut senyor Duran: aquesta Espanya que vostè i el seu partit tant estimen (o potser són els interessos de lobbys que defensa, com el del pont aeri) ens podria haver tractat molt millor. Fins i tot, i parafrasejant el títol de Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, l'Estat espanyol, els governs que ha tingut en democràcia i la societat espanyola en general (mitjans de comunicació, intel·lectuals, escriptors, gent del món de la cultura, etc.) ens podien haver mentit una mica i fer-nos creure que ens estimaven. No sé si vostè recorda aquells anys d'innocència de la transició durant els quals Catalunya, els partits catalans, els artistes i els cantautors del nostre país eren estimats i tinguts com a exemple de resistència al franquisme. Per què es va perdre aquella estima envers nosaltres que com a mínim existia en l'esquerra espanyola i en el seu entorn?
Sigui com sigui, el cas és que tant en època de vaques grasses com flaques, Espanya només ha tingut dues mamelles per poder munyir: els fons de cohesió europeus (que s'han fet servir fins i tot per finançar ramaders de toros) i Catalunya. És a dir, en qualsevol altre Estat europeu, la gent de territoris que degut a la seva pobresa rebria l'ajut de la nostra solidaritat estaria encantada amb el nostre esforç, sacrifici i col·laboració, i el més lògic seria que com a mínim estès molt agraïda a la comunitat solidària que els ajudaria cada any a tirar endavant. Ah, no! A Espanya d'això ni parlar-ne! "Què s'han cregut, aquests catalans, que són superiors?" I no cregui que exagero, perquè només cal repassar les hemeroteques per veure la quantitat ingent d'animalades, insults i tota mena de mentides que ens han dedicat durant dècades de solidaritat els responsables polítics i els mitjans de comunicació espanyols. És a dir, han mossegat (literalment) la mà que els ha donat de menjar. O com a mínim el territori que els pagava la festa.
A més d'això, senyor Duran (no sé si també podria incloure el senyor Navarro ara que esmentaré el president Maragall), hi va haver un nou Estatut, votat i aprovat en referèndum per l'electorat català després d'una primera autocensura, que un cop va caure en mans del Tribunal Constitucional va ser retallat de dalt a baix declarant-ne la meitat com inconstitucional. Ho veu, senyor Duran (i ara sí, senyor Navarro, també), com des de la mort del dictador fins no fa gaire l'Estat espanyol, els seus governs i les seves institucions han tingut moltes i reiterades terceres vies per adequar un sistema de finançament just mitjançant el qual una gran part dels catalans s'haurien trobat còmodes formant part d'Espanya? Recorden vostès (democratacristians i socialistes) potser que cada negociació per millorat el nostre finançament autonòmic ha suposat (al llarg de més de 30 anys) una allau d'insults per part no només dels partits espanyols, sinó també de les comunitats autònomes inventades per intentar diluir la realitat nacional de Catalunya i del País Basc?
I ara, precisament ara, quan la societat civil catalana s'ha organitzat (al marge dels partits que integren l'hemicicle del Parlament) per endegar i culminar amb èxit una Cadena Catalana que ha unit tot el país i que ha estat motiu d'admiració democràtica a més de mig món, ara, deia, vostès ens surten una i altra vegada amb la moderació i amb les terceres vies? Home, què volen que els digui. Recollint algunes de les opinions que sento gairebé cada dia, vostès dos s'ho haurien de fer mirar (i que consti que empro paraules molt suaus comparades amb les que escolto sovint). És a dir, què més volen que passi perquè reconeguin d'una vegada que Catalunya ja fa temps que ha dit prou? En quina època de la història viuen, vostès, en l'actual o en un passat imaginari, federal o confederal espanyol que mai no ha existit, només en els seus discursos (papers destinats a protegir interessos econòmics privats)? Ens prenen realment per ximples, per idiotes rematats, per tontos, que deia aquell?
Home, ja n'hi ha prou de mentides sobre la moderació i d'al·lucinacions mòrbides sobre federalismes i estats confederals que la realitat d'Espanya desmenteix cada dia! A qui volen enganyar, a l'electorat d'Unió? Han provat mai d'anar sols a unes eleccions? No, perquè saben que passarien a ser un partit extraparlamentari i alguns no sabrien com guanyar-se la vida després de tres dècades a Madrid. I pel que fa al PSC, saben realment el que estan fent, s'adonen que s'estan carregant el seu propi partit i que en les properes eleccions seran la cinquena força parlamentària? Vostès han apostat per l'Àrea Metropolitana oblidant la resta del seu electorat. Hi tenen tot el dret. Però no s'han adonat que molts castellanoparlants, antics votants del PSC, o bé s'han fet independentistes (consultin les xarxes socials) o espanyolistes i votants de Ciudadanos.
En resum, i per acabar, senyors Duran i Navarro, quan en un país surten a la carretera 1.600.000 persones i s'agafen de les mans, i és una festa, i no passa res, vol dir que els seus ciutadans han dit ja n'hi ha prou. Però vostès (i el seu poderós entorn) insisteixen amb les terceres vies, la moderació i ens volen fer combregar amb rodes de molí. Han pensat a trobar una altra feina?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook