La polèmica sobre l'espionatge d'Obama a Merkel, per no parlar del seguiment a un personatge irrellevant com Rajoy, està sobredimensionada. Els presidents nord-americans prediquen amb l'exemple, i John Kennedy es va espiar a si mateix a la Casa Blanca, gràcies a la qual cosa disposem avui d'una narració literal de la seva presidència. En lloc de ploriquejar, els líders europeus i Rajoy haurien d'imitar JFK. A mitjans de la seva presidència, el juny del 1962, va instal·lar micròfons al Despatx Oval. La frustració de Kennedy davant la fallida invasió de Cuba a Bahía de Cochinos, el va portar a impulsar un mecanisme per preservar l'exactitud dels debats al cim de l'imperi, que avui es titllaria de rudimentari. Al marge de la fidelitat històrica, no ha de descartar-se la perspectiva de nodrir unes sucoses memòries, en un president que ja havia guanyat un premi Pulitzer.
El mateix Kennedy activava la gravació, amb un interruptor camuflat a la taula del seu despatx. Gràcies a la seva fruïció registradora, el món disposa avui de 265 hores de material, transcrites al llibre Listening in. Una selecció prèvia de cintes, The Kennedy tapes, col·locava el lector en la primera fila de la resolució de la crisi dels míssils, de nou contra Fidel Castro. A l'escenari, el president i un reduït cercle d'assessors avaluen la perspectiva d'un conflicte nuclear amb la Unió Soviètica.
En principi, les cintes d'un president mort fa mig segle serien material exclusiu per a historiadors polsegosos. La fascinació per Kennedy corregeix aquesta llei, desborda en atractiu els seus predecessors i successors. Va canviar la vida de persones que mai el coneixerien, i que amagarien les seves filles si el rebessin a casa.
Les gravacions del Despatx Oval no només recullen confidències sobre Vietnam, també es parla de l'equip d'hoquei nord-americà. No obstant això, ningú compraria un llibre que transcrivís les discussions de Rajoy amb els seus ministres sobre l'alineació de Sergio Ramos com a mig defensiu en els onzes del cardenal Ancelotti.
L'encertava Norman Mailer el 1960, quan batejava l'ascens de Kennedy com "Superman arriba al supermercat". En efecte, Listening in no és l'únic llibre de gravacions a les prestatgeries. També han estat publicades les cintes en què Jacqueline Kennedy narra la peripècia al costat del seu marit, excepció feta de la col·lecció de primeres amants amb les quals va compartir el seu regnat.
