Amés d'un els ulls li hauran fet "Poinggg!", en saber que Bibiana Ballbè volia congregar desenes i desenes d'artistes nostrats en una festassa de dotze hores, plena de càmeres de tele.
Molt espectacular, d'entrada. Però voler acumular noms prestigiosos no és garantia de res. Recordeu aquell quadre on Francis Picabia va convidar a pintar-hi a tothom qui volgués. El resultat, més que una obra revolucionària, recordava el bloc d'un caçador d'autògrafs.
El sarau, per postres, es volia fer poc després que el Conca hagi revelat que un 25% dels artistes catalans ingressen menys de 6.000 euros a l'any. Puf! Hauria estat molt més disruptiu i trencador haver anunciat que, l'any vinent, TV3 dedicarà la Marató a tots els damnificats del gremi. Perquè, tal com canten els números, l'art i l'exclusió social ara van de la maneta.
Si tot aquest embolic de la Ballbè hagués passat fa uns mesos, Adrià Pujol l'hauria pogut aprofitar i incloure'l a L'esborrany, un conte llarg on parla dels mecanismes del triomf social i mediàtic en els cenacles literaris del país. El protagonitza Jordi Capelleta, un locutor radiofònic que perd el cul mirant de col·locar un llibre inexistent a Milena Pómez, editora totpoderosa i exconsellera de Cultura.
L'esborrany és la columna vertebral d'Alteracions, el nou llibre que ha publicat Pujol. No us el perdeu. Sobretot les peces breus que el complementen. N'hi ha d'esplèndides. Tant, que l'haurien de catapultar a la llista dels 3.524 autors de culte que Ballbè volia convidar a la festa atòmica.
