El passat 21 de novembre, el papa Francesc va visitar a Roma les monges benedictines de la Camàldula. En l'homilia pronunciada durant la pregària de vespres, el Papa es preguntava si "els monestirs mantenen encara viva la flama de l'esperança". El pròxim divendres, l'Escolania de Montserrat farà un concert a Girona, dins dels actes del Mil·lenari del monestir de Sant Daniel, on les monges benedictines, des de fa gairebé mil anys, mantenen viva la flama de l'esperança, com desitja el Papa per als monestirs contemplatius. I és que la vida de les monges de Sant Daniel, amb gairebé mil anys d'història, és esperança per al nostre món.
Les benedictines de Sant Daniel fan d'aquest monestir, tan entranyable per al nostre poble, una abraçada fraterna de misericòrdia i de comunió i un lloc de perdó i de festa. Las monges de Sant Daniel són, en ple segle XXI, contemplatives de l'amor en el silenci orant, pel fet que amb la pregària i l'acolliment, fan d'aquest monestir una trobada de fe, fraterna i joiosa.
Les monges de Sant Daniel són també testimonis d'alegria, de servei i de senzillesa, característiques d'aquells homes i dones que cerquen Déu, un Déu que trobem en la intimitat del cor, allí on hi germina la llavor de l'amor i de l'esperança.
Als monestirs contemplatius, i d'una manera especial en el de Sant Daniel, la soledat es transforma en comunió, les ofenses en perdó i la discòrdia en diàleg. I és que las monges benedictines de Sant Daniel, amb el silenci, el treball i la pregària, ens fan veure que acollir és molt més que escoltar i que enmig de les presses i de la incomunicació, podem crear espais per a humanitzar el món. Amb la seva vida fraterna, les benedictines de Sant Daniel ens fa veure que canviar aquest món és possible i que el Regne somiat és una utopia, sí; però una utopia que podem fer realitat.
Els monestirs de contemplatives, com el de les benedictines de Sant Daniel, lluny de tancar-se en ells mateixos, obren horitzons d'esperança i de pau, ja que en ells descobrim que la pregària ens fa forts en la debilitat i generosos en la pobresa.
Les benedictines de Sant Daniel viuen la vida amb un somriure en el rostre, mentre neixen en els seus cors sentiments i actituds d'alegria i de pau. Aquestes monges són dones que dejunen del consumisme i que creuen en el perdó i en la fraternitat, en l'esperança i en l'ésser humà.
Les benedictines de Sant Daniel fan del monestir un espai obert a tots aquells que volen compartir amb elles la pregària i la reflexió, el diàleg i el perdó.
Tant de bo que en aquests anys que aquestes monges donen gràcies a Déu pels mil anys de vida monàstica, siguin molts els qui descobreixin aquest monestir i aquestes germanes, artesanes de pau i d'esperança. Elles, des de la Vall de Sant Daniel, ens ofereixen la vida monàstica com a espai de proximitat, de comprensió i de comunió, d'alegria i de consol.
Les benedictines de Sant Daniel, amb gairebé mil anys de vida fraterna, mantenen encesa la flama de l'esperança, com ens demanava el papa Francesc. I és que amb la seva presència callada i orant, il·luminen un món desorientat, que sovint viu a les fosques.
