Uns 160.000 italians deixen el país cada any per buscar-se la vida a l'estranger. La majoria són gent jove i formada. L'Àfrica es dessagna mentre milers de pakistanesos, indús o bengalís truquen a les portes d'una Europa en crisi. Un panorama estèril on grimpa el nacionalisme i les idees xenòfobes, en lloc de la raó i el sentit comú: dues terceres parts de la riquesa és en mans de poques mans. Per què ningú no fa res? Avui et quedes sol, t'arrabassen el pis o el cotxe t'abandona a còpia de reparacions massa costoses. Avui et llepes les ferides com un gos apedregat.

Avui l'estimació es refugia en mitificacions: els records dels viatges passats, el teu gos, les plantes que creixen perquè els dónes estimació. Sempre un bon articulista. Tirem endavant gràcies a secrets que no ens poden arrabassar: a coses que no ens poden gravar amb impostos. Ell o ella t'abandona; el cotxe el vens, el pis te l'embarguen; però el teu gos sempre et rep com si fossis Déu renascut. Hi ha certs moments en què la gent està tova i li agrada que li recordin que l'amor pot servir per vendre compreses en els anuncis de la tele; o et penses que l'Arguiñano fa els seus acudits suats només per a tu. I en aquests moments agraeixes la figura recta del pare; o la mare comprensiva que mai t'entenia, però sempre estava allà, al teu costat. Un, al final, és amic d'un mateix, i els altres uns mateixos són amics gràcies a una gran paciència, que empeny a la convivència i a la confidència.

En l'època actual l'amor és una part més del circ de vendes mundials. Va, malaguanyat, a mites de cantants trencadors, escriptors únics, esportistes genials. L'amor ja no viu els temps del còlera, però sempre hi ha virus estranys que amenacen de convertir-nos en un món de zombis sense nord. L'amor fluctua segons la cotització de l'Euribor. L'amor en temps de la Internet s'assembla massa a una cita carnal, mancada d'esperit: a un mercat de carn pur i dur. A l'amor vertader li cal convivència, li cal el xup-xup del temps, el brou de les adversitats: la pàtina de les decepcions. L'amor és una amistat camuflada; una mà a l'espatlla que t'ajuda a volar, un projecte de futur a voltes irrealitzable. Un ronc, un crit i un esgarip. Un Déu, una illa i una heretgia. L'amor és una religió que no té guerra santa. L'amor, en el món d'avui, passa per adonar-nos que els altres senten, pateixen i somien com nosaltres.