Una de les sentències que ha deixat Tom Wolfe, un dels pares del nou periodisme, al seu pas per Barcelona: "Per això perden audiència, els diaris. Perquè no trepitgen el carrer". La cita quasi coincideix amb el boicot que acaba de demanar Randy Schekman, premi Nobel de Medicina 2013, per a les grans revistes científiques com Nature i Science. "Mai més hi publicaré. Prioritzen l'impacte per sobre de la qualitat". Les redaccions avui estan ocupades per teclistes que repiquen el que redacten uns gabinets de comunicació a sou de lucratives empreses. Així, no és estrany que per a les noves generacions portar un diari sota el braç sigui sinònim de llepaculs de l'"stablishment". Quina misèria. Quina vergonya. Quin fàstic. Amb quina facilitat s'han apuntat molts periodistes a difamar el simposi Espanya contra Catalunya. Ha cobert algun periodista la lectura de les ponències? Ha analitzat algun mitjà el contingut de les conferències? No. El periodista, nou funcionari de boca emmordassada, ja no s'embruta les soles trepitjant el carrer. Viu en la calidesa maternal del despatx, no fos cas que la realitat li contradigués la línia editorial.
