03 de febrer de 2014
03.02.2014

Cartes

03.02.2014 | 01:00

Fonteta o la metàfora del poder econòmic
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Què es va tractar, realment, en el dinar de Fonteta de fa uns dies? Ho he demanat, però ningú m´ho va aclarir. Encara que hi ha una cosa molt clara: el procés sobiranista, en aquests moments, passa per hores baixes. Ara i aquí, existeix una brutal pressió mediàtica, empresarial i plutocràtica per tal que CiU trenqui el pacte amb ERC i pacti amb el PSC. A canvi, CiU hauria d´oblidar-se del procés. De fet, el drama de la Catalunya actual és que l´únic partit autènticament independentista és ERC; CiU, ICV ho són parcialment; després existeixen personalitats socialistes que hi estan a favor i gent a títol independent. El drama de la Catalunya actual, malgrat tots els malgrats, és que encara no tenim prou força real per proclamar la independència i, a més, l´asfíxia econòmica ens provoca impotència. De fet, Fonteta representa la metàfora del poder econòmic que es vol imposar peti qui peti.

Sentit cívic
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. torroella de montgrí.
A l´institut on treballo hi ha una porta d´emergència que dóna al pati i, tot i el cartell de prohibit passar, hi ha alumnes que utilitzen aquesta sortida per estalviar-se caminar una mica més pel passadís que els tocaria (creuen que és més llest aquell que arriba al mateix lloc pel camí més curt). Si no hi ha cap professor de guàrdia vigilant, és una batalla perduda. Els nostres adolescents aprenen aquesta mena de comportaments a força d´imitar les actituds incíviques que veuen.
Vivim en un país en què cal posar normes per a tot, i a algú que vigili per tal que es compleixin. Mentre a altres països d´Europa està mal vist que un vianant intenti passar en vermell el carrer, aquí és una pràctica normalitzada; mentre a altres països els passatgers que viatgen al darrere d´un cotxe no baixen mai per la banda de la carretera sinó per la vorera, aquí és una imatge habitual en les hores punta d´entrades i sortides a les escoles. Cal multar per mantenir els llocs nets, perquè no s´embrutin les parets amb grafits, per ser respectuosos amb el mobiliari urbà? La multa, o la falta en el cas dels alumnes, és l´únic mitjà persuasiu per ser cívic? La resposta hauria de ser no, però malau­radament encara queda molt per fer.

La Camacho se supera a si mateixa

JOSEP  MARIA  BOSCh. GIRONA.
Estava convençut, Alícia, que no faria falta escriure cap més carta al Diari parlant de tu. Tot feia pensar que, després que es descobrís el teu joc brut a La Camarga, els teus caps de Madrid et donarien la puntada de peu cap endavant i t´enviarien al Parlament Europeu, a ocupar l´escó que «tan bé» ha defensat el teu amic Vidal Quadras, ara que se n´ha anat al nou partit d´extrema dreta, escisió del PP.
Però no ha estat així i, en el congrés del teu partit has tornat a fer el ridícul més espantós comparant Catalunya amb el País Basc, en el temps més àlgid del terrorisme d´ETA. És evident que et pensaves que aquesta «ocurrència» teva agradaria als teus caps i no t´adones que ells et riuen les gràcies i, per darrere, et tracten com el que ets: un autèntic drap brut.
Jo, Alícia, no qualificaré pas aquest teu darrer escàndol: només repetiré el que diu una persona tan ponderada i educada com és en Miquel Roca, a qui tu no ets digne ni de «cordar-li les sabates». Ell diu que això que vas dir no insulta ni menysprea... tan sols denota una «grandíssima incultura». I jo em pregunto, aquesta és la imatge que vols transmetre al teu cercle d´amistats? Aquesta és l´educació que dones al teu fill Manuel?
Jo no soc pas ningú, Alícia, per donar consells a ningú... ho tinc ben assumit. Però avui vull fer una excepció, perquè es tracta d´una persona que coneixes molt bé. Jo et demanaria que prenguessis model, precisament, del pare del teu fill, el Sr. Manuel Pimentel. Ell va ésser un bon gestor, un gran professional i un magnífic Ministre de Treball (no sé –ni m´importa– si és del PP). Però quan el teu «déu» Aznar ens va embarcar en la guerra d´Irak, ell se´n va anar de la política i es va posar pel seu compte... i estic segur que el seu despatx li va molt bé. Tu, en canvi Alícia, a banda de com n´és de vergonyós el que estàs fent, no podries mai marxar de la política, perquè, si ho fessis, a part de la temuda FAES, ningú et voldria per res del món.
Per acabar, Alícia, m´agradaria que pensessis en un altre detall. En qualsevol societat del nostre entorn, una persona que es comporta com tu, malparlant, des de dintre, de la pròpia societat i dient les barbaritats que tu dius, totes equivocades, és clar, no podria ni sortir de casa seva: tothom l´escridassaria i li faria veure la seva baixa catadura moral. La nostra societat, en canvi, és tan tolerant i dialogant –quelcom que el teu partit no pot entendre– que, afortunadament (i jo me´n alegro molt), pots anar ben tranquil·la per tot arreu i repetir, una i mil vegades, les teves ximpleries, sense que ningú et molesti. Bé... no et vull pas parlar de les balances fiscals, per no acabar d´atabalar-te: una més de les«gracietes» de mal perdedor del teu PP.

El Pla Rajoy
Joan Boronat Lecha. BLANES.
Del 1714, tot i que va ser una ­guer­ra civil entre espanyols, els catalans encara estem patint les conseqüències del que va venir després; o del que va venir després del 1939, que també va ser una ­guer­ra entre espanyols. Sort que la Guerra del Francès la va guanyar Espanya; però, com que va ser amb el nostre ajut, Napoleó ens ho hauria fet pagar als catalans, per culpa del timbaler del Bruc i per defensar tan aferrissadament Girona.
Actualment, fa la sensació que el Govern espanyol no veu una altra sortida de la crisi que posar en pràctica la tàctica dels països subdesenvolupats: Encarrilar el poble cap a la revolta. La qual cosa seria una bona estratègia per tallar de soca-rel el «problema catalán» de la independència. Amb l´ajut d´infiltrats a sou del règim, seria fàcil simular una insurrecció contra el Govern espanyol, que serviria de pretext per mobilitzar l´exèrcit i reduir els insurrectes. Probablement a Catalunya enviarien les forces més «competents» amb els generals amb més mala baba de les forces de terra, mar i aire.
És aquest el pla d´en Rajoy? Per si de cas, suggereixo: Per una banda, continuar amb l´eficaç pràctica de les accions pacífiques, allunyant-nos d´on hi hagi actes vandàlics; no ens deixem ensarronar amb actes violents contra la policia, més que probable, provocats per infiltrats feixistes, amb la intenció ja exposada. Per l´altra banda, no estaria de més que la Generalitat comencés a fer gestions per informar-se quins són els conductes reglamentaris per demanar l´enviament d´observadors internacionals a Catalunya, al més mínim senyal d´alçament popular a Espanya, totes les precaucions són poques amb aquesta gent, ja que als catalans sempre ens toca el rebre. Pot semblar una exageració, però, com se sol dir, la història es repeteix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook