Salvados de diumenge passat ha marcat un abans i un després a l'aventura que encapçala el govern sostingut per CiU i ERC. L'aventura els ha servit per amagar els pressupostos del 2014, tant lesius per a les comarques gironines, i mantenir estabornit el personal donant voltes a la sínia; però el cara a cara Mas/Felipe González deixà clares unes quantes coses que han fet forat. Per exemple: l'absolut aïllament i el pànic que desperta l'aventura a Europa, la inviabilitat jurídica i política d'exercir el dret a l'autodeterminació tal com ho plantegen, i l'evidència que Catalunya, sense aliats a la resta d'Espanya, no té força per assolir gaires objectius.
A partir de diumenge, els portaveus secessionistes estil Quico Homs, han començat a matisar, a buscar coincidències o semblances amb les propostes de convivència, a aigualir el discurs taxatiu i radical que havien emprat fins ara. Paral·lelament, s'ha enfortit i guanyat perfil i crèdit la iniciativa socialista de dialogar amb l'objectiu de reformar la Constitució amb les forces polítiques i socials que consensuaren la del 79 i amb l'ànim de bastir un Estat federal on la majoria es trobi còmode i tothom reconegut. Reforma constitucional que seria aprovada o no en un referèndum on tots els catalans i tots els espanyols serien convocats. Aquesta seria la consulta promesa, la possible i la decisòria.
Des de l'exterior, les coses també ajuden que l'infantilisme minvi i el seny comenci a imperar: El referèndum escocès se celebrarà amb tots els auguris que és la millor manera d'enterrar la murga nacionalista per molts anys al Regne Unit i el Partit nacionalista flamenc es dedica a resoldre els problemes belgues amb propostes concretes i no metafísiques i emocionals com trencar l'Estat, perquè sap molt bé que Europa, si una cosa necessita, és serietat i no criaturades.
