o trobeu estrany que una part molt important dels poderosos, quan surten a la televisió, ho fan quasi sempre rient? No em refereixo a situacions on la gent està relaxada, em refereixo a d'altres situacions compromeses. Posaré alguns exemples.
La dona del marquès empalmado va a declarar somrient i saludant tothom. No ho trobo normal, a qualsevol de nosaltres si ens cridessin a declarar per defraudar a Hisenda més d'un milió d'euros i per tota mena de trampes en factures falses, estaríem molt nerviosos, encara que qui ens defensés fos el mateix Roca i ?Ju?nyent. Per cert, Roca és tan bo que passarà de defensar la monarquia a ser l'advocat defensor del proper President de la República Catalana. Ben pensat, potser ho fa simultàniament.
Els polítics que perden estrepitosament la nit de les eleccions fan rodes de premsa somrient i rodejats de gent que fan veure que riuen. Qualsevol de nosaltres en una situació semblant necessitaríem molts medicament i mesos de vacances per refer-nos.
Els lacais dels fons voltors com Carlos Gila, quan fan una roda de premsa per anunciar centenars d'acomiadaments, ho fan també somrient. Una persona sana i empàtica ja no s'atreviria a fer un ERO, ara bé, en cas de fer-ho no podríem dormir durant força anys pensant en el mal que estem fent.
Fins i tot no he entès mai per què els polítics quan guanyen les eleccions riuen. No saben que la gent espera que resolguin els seus problemes i que això és una cosa molt seriosa?
Els directius de les caixes quan van comparèixer al Parlament a donar explicacions del fiasco econòmic més important dels darrers 50 anys, reien. Fins que se'ls va esborrar el somriure al sentir en David Fernàndez.
El presumpte senyor Millet cada vegada que anava al jutjat feia un somriure d'orella a orella. El seus advocats també. Benvolgut lector, si t'haguessin enganxat robant tretze milions d'euros de la hisenda pública, com et sentiries?
George Orwell va escriure fa molt anys sobre un concepte clau: "la decència comú". Una escala de valors que fa possible l'humanisme i que ens proposa una societat fonamentada en el socialisme, única forma de caminar cap a una societat millor.
Per què riu, doncs, la princesa? Per què riuen els polítics que perden? Es més, per què riuen els polítics que guanyen? Per què riu el Carlos Gila? Per què riuen els presumptes senyors Todó i Millet? Per si no ho havíeu pensat mai, ara us explicaré per què riuen: riuen de nosaltres. Sense manies, sense contemplacions, sense reserves, sense vergonya, sense pietat.
