La febre de l'or negre s'estén pel Mediterrani a causa de l'aparició d'una nova tecnologia que ha despertat l'interès de les companyies d'hidrocarburs per conèixer els estrats del fons marí. Existeix el fundat temor sobre l'efecte que aquestes prospeccions tindria en els ecosistemes marins d'una àrea de la mediterrània en què habiten, entre altres espècies, cetacis que es comuniquen mitjançant l'emissió i recepció de sons. A mesura que han anat transcendint els continguts d'aquests projectes de prospeccions petrolíferes s'han anat incrementant les accions de rebuig per part dels col·lectius científics, grups ecologistes i moviments socials. L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que "aquests mètodes produeixen una contaminació acústica intolerable per a la fauna marina". També afirmen que pot tenir un impacte directe en els recursos pesquers". És evident que el nostre model de societat necessita de combustibles derivats del petroli. Però, ¿com es pot fer compatible aquesta necessitat amb la preservació mediambiental i també amb un negoci fonamental a casa nostra com és el turisme? Un expert com Mariano Marzó, catedràtic d'Estratigrafia i professor de recusos energètics, creu que s'està organitzant "una campanya de la por sense tenir coneixement de causa. És una postura injustificable des del punt de vista científic" i critica que, per exemple a les Balears, sigui el sector turístic el principal opositor: "No van tenir cap impediment moral per destrossar tot el que van destrossar i ara en volen ser els màxims defensors". Sens dubte, és un tema delicat i complex que, d'antuvi, genera una forta reacció de rebuig en amplis sectors de la societat. Garantir la conservació d'una de les nostres principals riqueses, el patrimoni natural i marí, que ja està prou amenaçat, ha de ser la principal prioritat. Ara bé, també cal comptar amb tota la informació necessària abans de donar un no taxatiu a unes prospeccions que desconeixem quin impacte real poden tenir.
