24 de febrer de 2014
24.02.2014

Cartes

24.02.2014 | 00:48

25 anys de la Fundació
ASTRID 21
Narcís Cadena i Masó. girona.
Moltes felicitats i per molts anys! Gràcies a la meva muller vaig tenir la sort de conèixer la Lluïsa Ferrer i llur família. La Lluïsa, mestra de professió i per vocació, impartia coneixements i, conjuntament amb els pares, educava els futurs ciutadans. El dinamisme de la Lluïsa li demanava molt més i l´empenyia vers altres fites de servei. Canalitzà les seves aptituds i altres qualitats al servei d´un dels col·lectius de persones del qual la societat –fa uns 30 anys– no s´ocupava gaire. Hi ha projectes difícils de realitzar (i, en la conjuntura actual, als directius se´ls fa difícil mantenir els serveis existents).
El dia 18 de febrer era l´aniversari d´aquesta fructífera fundació. Per ser un dia especial, es van fer coses diferents. Hi col·laboraren en Llorenç Carreras i la seva muller, na Lourdes Macau, van fer tres representacions de contes al matí i dues a la tarda. L´experiència interpretativa dels dos artistes –que dominen l´expressió verbal i mímica a la perfecció– va arrencar del públic rialles espontànies de manera contínua. Feien participar els nois i noies, demanant voluntaris per interpretar els altres personatges de l´obra.
Alhora, en els tallers, grups reduïts dibuixaven i pintaven unes carotes, guiats per la mestra Montserrat Valentí i el mestre de mestres, en Lluís Bosch i Martí. Tothom en va sortir satisfet, amb la seva obra creadora. Els dibuixos fets pels de 14 i 15 anys eren molt detallistes.
El dia 21 en Llorenç –una persona molt sensible i gran dibuixant– i en Lluís, acabaran un mural de temàtica gironina, que romandrà penjat a les parets del Centre.

Un any després
de la renúncia
Enric Barrull Casals. girona.
El passat dia 11 va fer justament un any que Benet XVI va sorprendre el món amb un gest profètic, anunciant la seva renúncia al ministeri petrí. Els que per contagi de les categories polítiques es van afanyar a fer interpretacions pròpies de novel·la d´intriga van patinar estrepitosament. Un any després entreveiem el calat d´aquella decisió ben resada i meditada, que només es pot entendre completament a la llum de la fe. El que va succeir després és ben conegut. L´elecció del papa Francesc va perllongar l´interès general per l´Església, que durant aquest any ha donat al món un nou exemple de maduresa i de saber renovar-se en la continuïtat de la seva rica tradició. Gairebé ocult per complet als ulls del món, el Papa emèrit no ha abandonat l´Església. El seu successor ha ascendit, sense pretendre-ho, a la màxima popularitat.

Hi ha separació
de poders?
Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.
Hem pogut comprovar als mitjans de comunicació com la Vicepresidenta del Govern, fent referència a la declaració sobiranista adoptada al Parlament de Catalunya el 23 de gener del 2013, recor­reguda per l´Executiu davant del Tribunal Constitucional, deia «que ha d´ésser anul·lada» mostrant-se convençuda que el Constitucional complirà amb «el seu deure» que no és altre que «resoldre» d´acord amb la Constitució. D´aqueixes paraules es desprèn clarament i sense embuts una pressió de l´Executiu envers el Judicial, un dels puntals fonamentals d´una democràcia, amb separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), quedant desvirtuat el seu funcionament imparcial. Després de més de 35 anys de democràcia a les nostres institucions no s´ha consolidat. Per començar, en tenim una mostra al Constitucional, que l´ocupen 6 magistrats designats pel PP i els altres 5 pel PSOE, sense comentaris!
Si anéssim repassant una per una les diferents institucions de l´Estat, veuríem la mateixa situació o pitjor, havent arribat a la seva total politització; això no és un estat democràtic de dret, sinó una comè­dia i ens volen fer veure tot el contrari. Es pensen que estem ­anes­tesiats? O que som burros? Estan molt equivocats! La ciutadania sap el que hi ha, mentre les vaques eren grasses ens vam despreocupar, però quan flaquegen i es veu una gestió política interessada, nefasta i desvinculada del poble, procurant solament sobreviure ells, i que no tenen cap temor ni recança a retallar els drets i els serveis públics per aconseguir-ho, no ens callem.
Democràcia real ja! I per aconseguir-ho s´han d´emprendre amb decisió, empenta i seny, la reforma de la llei electoral, la de partits, la de sindicats, la patronal, la regeneració política i la reforma de la Carta Magna. Som-hi ja!

Gràcies a la senyora Gemma Ros
de Blanes
antoni salvador i guzmà. girona.
No hi ha res més gran que tenir un fill! Gràcies a tots els pares i mares! Aprofitant la votació al parlament estatal, vull expressar públicament i donar gràcies a les persones que, com la Gemma, defen­sen obertament el dret del na­dó, respectem la vida i donem gràcies a totes les mares que amb els temps tan complicats a què estem abocats, es donen la joia i el goig de veure els parcs plens de nens.
Naturalment els parlamentaris socialistes han perdut l´intent de reduir una llei que no elimina, és tan sols un esborrany, l´avortament; simplement es vol posar un mica de fre a la injusta llei «Aido». Sí, és injusta amb amb els més febles. «Certes formacions, cerquen vots amb la demagògia.» Gemma ens diu i crec que tots coneixem també, casos de mares molt traumatitzades per avortar, almenys té la valentia de posar el dit a la nafra. En canvi no coneix cap mare que després de portar un nen al món sigui infeliç, tanmateix,tenim quantitat de pares amb uns moments complicats, però la joia de trobar els petits a casa supera tots els neguits. Nosaltres preguem per les mares que tenen pensat avortar, i demanem al Senyor que els doni la Gràcia d´estimar l´ésser que porten a les entranyes.
Els nostres pares, avis, que, per cert, van patir moltes més misèries que nosaltres, ells per exemple no gaudien de cap subsidi, xecs nadó, quelcom semblant, tenien pocs metges i gràcies a les senyores que ajudaven en cada poble els delicats i emocionants moments de l´arribada d´un fill al món, sempre la joia de tota la família, pares, avis, germans, exultants de felicitat amb sinceritat, siguin de les creences que siguin, política, ­religiosa. Ens deia en Leopold Abadia: «Si jo m´assabento que els meus pares em van tenir perquè els van donar un xec-nadó, els refusaria com a pares immediatament

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook