La concenciació social sobre la contaminació acústica és relativament recent. La primera directiva comunitària sobre les disposicions mínimes relatives als riscos dels treballadors exposats a la fressa data de 2003, el mateix any en el qual a Espanya es va elaborar la llei del soroll, ampliada tres anys més tard per un Reial Decret. Això vol dir que tota la legislació sobre la matèria és recent, poc experimentada i escassament contundent per combatre amb fermesa els perills que comporta per a la salut un excés de soroll i que afecten una disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva, nerviosisme, irritabilitat, alteracions del sistema nerviós o dificultats per dormir. Les comarques gironines estan entre les més avançades en l'estudi de la contaminació acústica gràcies als treballs i aportacions que han realitzat en els darrers anys els professors Josep Arnau i Àlex Deltell. Una de les principals causes del soroll és el trànsit, tant de vehicles com de trens o avions. En el cas de Girona, la principal font, com en la majoria de ciutats, és el trànsit rodat, malgrat els esforços de la indústria automoblística per aconseguir que els vehicles siguin cada cop més silenciosos. Per això, afecta les zones que estan més a prop de les principals vies de circulació de la ciutat: avinguda de França, Jaume I i carretera de Barcelona. Un 40% dels veïns de Girona ha de suportar una fressa superior als 55 decibels, que és el nivell de confort establert a Espanya. Aquests nivells del 40% es mantenen estables des del 2005. Cert que s'ha empitjorat, però tampoc s'han reduït els decibels de fressa. L'Ajuntament de Girona s'ha marcat com a objectiu actualitzar el mapa de sorolls al llarg d'aquest exercici. En els pròxims anys, les administracions públiques haurien de prendre's molt seriosament la contaminació acústica.
