La meva generació aprenguérem la cultura en castellà; de jove i molts anys d'adult tot el que escrivia era amb llengua espanyola, només algunes cartes íntimes en català i si bé llegia autors en llengua vernacle, quasi totes les meves lectures eren de novel·listes i pensadors que s'expressaven en l'única llengua oficial. En el primer any de fer classe a l'institut Vicens Vives emprava el castellà i els alumnes em demanaren que canviés de llengua, car no tenia sentit que fora de la classe parlés català i a dins castellà. Malgrat que estava vigent el franquisme decidí emprar la nostra parla. En els centres privats (la Salle i els Maristes) on impartia Filosofia i Ciències Socials feia les explicacions en català i mai ningú de la direcció ho desaprovà.
El meu català estava curull de faltes d'ortografia perquè mai cap mestre ens n'havia ensenyat. Vaig començar a escriure en català quan vaig publicar el primer article en el diari perquè és la meva llengua, la que uso quotidianament. Que no l'escrigués de jove era normal, puix que en aquell període la nostre consciència patriòtica era esquifida i estàvem distrets en els jocs de l'adolescència. No érem del tot conscients del mal moral que l'opressió franquista exercia en nosaltres.
Que els joves d'ara escriguin en català és la cosa més normal del món, el que no tenia sentit era la nostra ignorància, només explicable per l'alienació col·lectiva.
Aporto un text refrescant d'una nena de 13 anys que he trobat a la xarxa. Una felicitació en el dia de l'aniversari d'un amic estimat. Escriu el català de forma natural, tot el contrari de nosaltres que ens manifestàvem artificialment en castellà, que generava una prosa forçada i plena de barbarismes. He quedat admirat per la seva desimboltura moral, la seva desinhibició literària i la facilitat com és comunica; escriu com parla sense reserves, amb total fluïdesa.
He corregit faltes d'ortografia, menys de les que nosaltres, a la seva edat, fèiem en castellà i sospito que algunes són volgudes: el maneig sistemàtic de la lletra k. He procurat esmolar-lo un xic per una millor intel·lecció. Els joves usen una mena de metallenguatge; si no es dominen les claus lingüístiques resulten incomprensibles els textos. Alguns agredeixen l'ortografia expressament per ser més propers als companys d'edat i més iconoclastes. Trinxeraires exquisits. El dolç encant espontani de la joventut, sense les pressions que patírem nosaltres. L'alegre vitalitat encomanadissa predomina en l'escrit de la nena. La joventut és una malaltia que es cura amb l'edat. La mare insistia que és temps de follia i s'havia d'aprofitar bé, perquè la societat és més comprensiva i transigent, fins i tot, còmplice, amb les beneiteries de l'adolescència, si el que fa el jove ho fa l'adult aquest fa el ridícul.
La insistència de mots malsonants i paraulotes emmiralla la forma grollera com s'expressen els personatges mediàtics. La nena és una malparlada com molts adolescents. Hi ha una iteració en l'ús de termes grossers que poden bufetejar al lector i això respon a l'afany de mostrar-se adults abans d'hora, de ser transgressors i entremaliats. També l'escrit reflecteix la situació moral i emocional dels adolescents. No adopten una posició passiva i submisa; en plena llibertat es prenen la iniciativa i si un nen els agrada no esperen quietes que ell s'avantatgi. En la meva joventut no existien noies tan directes, deseixides i salades, bé més que salades, salpebrades com aquesta.
Martí: "Bé ja ha arribat el dia que esperaves, i com tu em vas fer un "catchu" text que t'hi cagues ara et toca a tu llegir que jo ho ja vaig llegir bastant A la Eso hem seguit junts, perquè sempre estarem junts, "shi"? Una amistat que porta des de p3 no es pot destrossar. Les classes al teu costat son l'hòstia! Ets increïble en serio. Son les 7:06 del matí i estic super "sobada" i el super text que tenia se m'ha esborrat. Però com ja saps que la meva ment superior a totes doncs ha sigut capaç de fer-te un text: Estem sortosament davant d'una nova generació catalanitzada, desimbolta i més desembarassada, més audaç, més lliure, que no tem els mots i anomena les coses pel seu nom.
