Després de tancar el Congrés dels Diputats la primera porta -la més legal, jurídicament- a la celebració d'una consulta d'autodeterminació a Catalunya, ara comença l'endemà a la recerca d'altres fórmules dintre dels "marcs legals", segons va recordar el president de Catalunya, Artur Mas, després del debat parlamentari. El mateix Mas va reptar ahir al president espanyol, Mariano Rajoy, a posar "dia i hora" a una reunió entre tots dos per abordar el procés català. Artur Mas no va aclarir, però, si és per intentar convèncer Rajoy de la celebració de la consulta, per conèixer de primera mà què volia dir el president del Govern espanyol quan va invitar els representants del Parlament català a demanar "una reforma de la Constitució" o per negociar vies alternatives a un carreró de difícil sortida. En l'informe "La consulta sobre el futur polític de Catalunya" elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional ja es plantejaven cinc vies diferents. Una ja està esgotada. Ara, el Parlament català reactivarà la ponència per a una llei de consultes catalana; llei que, previsiblement, el Govern espanyol portarà al Tribunal Constitucional. Si amb la llei de Consultes catalana no es pogués celebrar el referèndum, queda l'alternativa de les anomenades eleccions plebiscitàries que el mateix Consell per a la Transició considera que són de "caràcter polític i no jurídic". Per tant, per si soles evidenciarien, com sosté el Consell, "la voluntat del poble de Catalunya sobre el seu futur col·lectiu", però sense cap valor jurídic. Els catedràtics de Dret Constitucional Xavier Arbós i Josep Maria Reniu sostenen que la Generalitat tampoc no es podria acollir al Dret Internacional. El mateix Consell Assessor per a la Transició veu força inconvenients en aquesta alternativa d'una mediació internacional. El cert és que, després del previsible cop de porta del Congrés dels Diputats amb un 86% dels vots en contra, i al marge de la voluntat política i d'un majoritari suport en el Parlament de Catalunya, el marc jurídic per celebrar una consulta legal d'autodeterminació a Catalunya és cada cop més limitat. Només queda la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), amb uns riscos imprevisibles.
