Cartes

Família d'en Joan Suñer Vicens.

girona.

Perdre un ésser estimat és un cop molt dur en aquesta vida però saber que tens molts amics al teu costat és encoratjador. No sempre es pot dir així.

Voldríem agrair al Dr. Xavier Hernàndez per allargar la vida d'en Joan amb el tractament. Al Dr. Mas (8a A) per donar-nos acolliment en la nostra angoixa. Al personal de la Sala de Quimio per fer que les llargues hores fossin més agradables. Als professionals de la 8a A pel seu amor envers el malalt. Companys de feina de l'hospital Trueta (6a B) per donar-nos els ànims necessaris dia a dia per tirar endavant.

Joan, estaries molt content de saber que els teus companys de l'Ajuntament de Girona no t'han fallat en el dia del teu comiat. Eren tots amb tu. Gràcies a tothom.

Pedreres

Josep Torelló. girona.

És lògic que si ocupes la muntanya de les Pedreres de Girona no en vulguis marxar. Bona vista, aire pur, llibertat per fer activitats econòmiques o lúdiques sense cap control de l'Ajuntament. No pa?gues lloguer ni hipoteca perquè estàs en sòl públic. No pagues impostos, ni tan sols els serveis municipals que consumeixes. La meva família i jo no vivim a les Pedreres. Ho ?pa?guem tot (hipoteca, IBI, escom?bra?ries, gual, gos, menjador escolar, aigua, gas, llum...) i, és clar, el sou no ens arriba a final de mes. Ens preguntem: què hem de fer per viure com ells? Potser el defensor de l'Ajuntament, o algú altre, ens pot ajudar...

Resposta

a Pere Palacín

joan marti colomer. portaveu de la plataforma no a la mat. girona.

En l'edició del diumenge, 30 de març, el Diari de Girona va publicar una carta signada per Pere Palacín responent a un article meu del passat 10 de març. En aquest article parlava d'unes declaracions seves però em vaig equivocar citant la font i voldria demanar-li disculpes. Efectivament, aquestes declaracions, que no obstant existeixen, no són de la revista Entrelíneas de REE sinó que són del llibre IQS, bajo el signo de la excelencia, dels autors Ramon Balasch i Manel Gil. En aquest llibre, en la segona part, secció quarta, capítol quart, planes 155-156, Palacín afirma que "la MAT en el tram fronterer, tal i com s'ha dissenyat, no servirà per donar seguretat i fiabilitat al sistema elèctric espanyol; l'enllaç amb corrent continu no és la millor solució per donar estabilitat a la xarxa elèctrica, perquè si es produeix un incident en el territori peninsular, la MAT es bloquejarà i perdrem la connexió en el moment de més necessitat. Les estacions conversores són cares i complicadíssimes, i amb aquest tipus de tecnologia, encara en fase d'estudi i investigació, no està clara la seva resposta real davant les exi?gències requerides per la interconnexió".

Ja sé que Palacín és un defensor de la MAT, element que no posava en dubte, però em reafirmo en el fet que la infraestructura, feta d'aquesta manera, no donarà més seguretat al sistema, basant-me precisament en les seves pròpies afirmacions extretes del llibre mencionat anteriorment. Publicació que va ser editada abans que Palacín fos nomenat Director General d'Energia de la Generalitat. Potser aquí rau el quid de la qüestió. Ja ho vam dir fa anys: la MAT és un autèntic nyap (pagat amb diners de la UE i, per tant, de tots) per no donar més seguretat sinó més beneficis a una empresa privada.

Conseqüència

del sobiranisme?

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Després dels entrebancs que li han anat sorgint, sembla ser de manera fortuïta, anem veient els resultats que ens trobem pel camí, Madrid està fent tot el possible per aconseguir deixar fora de joc, mai millor dit, el nostre Barça: s'ha co?mençat amb la Champions, i anirem veient la resta (Copa del Borbó i la Lliga).

Érem més que un club i ara comen?ça a baixar el llistó i veurem on arribem i quins resultats aconseguim al final de la competició d'aquest any després dels diferents sotracs que ens estan posant fins ara (inspeccions fiscals, retirada del President, multa de la FIFA, etc.). No voldria haver-ho de dir, però em veig obligat a fer-ho, després del resultat del darrer partit amb l'Atlètic de Madrid, ho he vist clar, hem tornat a la situació de la dictadura, en què solament podia guanyar el Reial Madrid.

La cursa que hem iniciat cap al sobiranisme de moment solament ens està portant problemes, al futbol i també políticament ens han tancat una altra porta, el refe?rèn?dum negociat. Tot i que el nostre President manifesta que se seguirà endavant amb el full de ruta i que votarem el 9-N. Jo pregunto, tenim tots clar a on volem anar?, heu vist el resultat de la tercera consulta del Quebec? No ens han explicat clarament els pros i contres que ens trobarem l'endemà de la votació, les conseqüències econòmiques i socials i els sacrificis que haurem de suportar a més dels que ja estem sofrint si seguim per aquesta via.

No seria millor parar i repensar la situació, i si cal començar de nou, diuen que "rectificar és de savis", no vulguem fer passar l'agulla per la cabota, la prepotència i l'enfrontament no ens portaran enlloc! Seny d'una vegada per totes i negociació ferma i continuada.

Girona pas a pas

Joan Pi i Ventós. GIRONA.

Passejada. Ruta: carrer de la Creu, Pont de Fontajau fins a l'entrada de Taialà (sector El Celler de Can Roca). M'agrada observar. Potser és allò que diu la rumorologia popular: "S'hi fixa molt, com un mussol". Seqüències amb visions: darrere del Lidl hi ha uns porxos amb deixalles de tota classe, també n'hi ha en un solar del costat. No són d'avui ni d'ahir.

Passant per davant de l'estació es poden constatar algunes "escenes gironines": molts vianants sols (gent de pas) que si són joves (i més femenins que masculins) en una mà porten activat un mòbil (potser un iPhone, marca de prestigi) que manipulen amb el seu polze i a l'altra mà aguanten una cigarreta. També es veuen grups de dos o més persones, alguns en situació de no esperar ningú.

Segueixo. El pont de Fontajau presenta de forma ordenada i separada tres llocs diferenciats de circulació: calçada, vorera i carril "bici". La circulació prescrita, i prevista, és evident per a cada un d'aquests espais: vehicles a motor, vianants i bicicletes. Experiència viscuda: 4 ciclistes. Dos d'ells circulant pel seu carril "bici" i dos d'altres per les voreres. Empat tècnic? S'ha de considerar una "curiositat" veure que un ciclista passa pel carril que li correspon? Dic això perquè en creuar-me amb un dels ciclistes de "vorera" vaig fer un ostensible signe de guitar el carril "bici". La resposta fou una mirada de certa perplexitat o indiferència de l'infractor.

Més endavant, xerrada amb un amic a l'àmplia vorera de l'entrada de Germans Sàbat. S'acosta una jove d'uns disset anys i pregunta al meu amic: "Tens un cigarro? No". Se'n va. Vaig ja de tornada. Passo pel carrer Miquel de Palou, hi ha uns bars les terrasses dels quals (vorera) tenen força clients. Són els dos primers bars del meu recorregut. A continuació d'aquests, n'hi ha un amb tres tipus de clients diferenciats: a) una parella de joves que es fan manyagues íntimes; b) un matrimoni de persones ja força adultes: ella llegeix de la seva "tablet" i ell repassa la premsa; c) una jove sola que resta pendent del seu mòbil. No parla. Passa el polze per sobre de la pantalla. Em quedo reflexionant sobre l'aspecte de la incomunicació. Diu Einstein, i faig referència a una cita del Dr. J. Cornellà en el Diari de Girona: "Temo el dia en què la tecnologia sobrepassi la nostra humanitat: el món només tindrà una generació d'idiotes". Hi hem arribat? Girona pas a pas. Cap a on?