Tenim un president que decideix no anar al Congrés a defensar allò pel que ell creu que ha estat l'escollit. Hi envia els representants dels tres partits que creuen més obertament en la celebració d'una consulta: Convergència, Esquerra i Iniciativa.
Artur Mas intenta evitar d'aquesta manera la síndrome Ibarretxe, sense adonar-se que el gest de no anar a Madrid el delata i és el símptoma més clar que ja hi està atrapat.
Hi ha una gran diferència, però, entre ell i l'expresident basc: Ibarretxe va fer el paper a la Cambra i quan va tenir el "no", ho va deixar estar. Va ser el seu final polític, com també ho serà per a Mas haver entrat en aquest carreró que només servirà per donar oxigen a Junqueras i per crear una nova i potent líder política en la figura de Carme Forcadell.
No crec que ni ell ni Convergència en surtin ben parats, mentre que ERC i l'ANC cada dia que passa estan més forts.
