Què els passa als telediaris? Per què tot el que emeten sembla pregravat, enllaunat, mort, encara que ho emetin en directe? Observes l'últim debat del Congrés, i sembla que estàs veient imatges antigues, en blanc i negre, encara que mal acolorides abans d'emetre's. Tot el que escoltes és previsible, tot t'ho saps, sembla que has llegit el guió que ara reciten al peu de la lletra catalans i espa?nyols. El telediari polític comença a provocar un cansament infinit fins i tot quan te n'expliquen una d'aventures, com la d'Esperanza Aguirre. Ho sabies també, no? Coneixies per endavant les seves manifestacions, les d'aquests, i les dels altres.

Tenen mèrit aquests polítics. S'esforcen que sembli real el món on viuen. Que sembli real aquesta ximplesa de si Rajoy nomena o no candidat a les eleccions europees, que estan ja gravades en algun lloc per quan arribi el moment. Ja hem fet cua davant de les urnes, ja hem descobert el percentatge d'abstenció, ja ens han dit que han guanyat tots, també els que han perdut. En reali?tat, ja hem votat. Sense adonar-nos-en, hem anat al col·legi electoral, hem fet l'a?peritiu i hem tornat a casa. Tot com en un som?ni, com en una esquela. Ara només falta que arribi el dia dels fets perquè els teledia?ris emetin aquestes imatges ràncies com si estiguessin acabades de treure de la realitat palpitant.

Hi ha una realitat que ha mort, o que només té vida als telediaris, a les tertúlies polítiques, als editorials de la premsa. En això, en part, consistia el futur, no? A poder conversar amb el teu difunt pare gràcies a unes gravacions en 3D efectuades en vida. A Rajoy i a Rubalcaba i a Rosa Díez, i a tot l'espec?tre en general els han gravat en un temps remot parlant de la independència de Catalunya, de les gracietes de Montoro, de les ficades de peu de Báñez, etc., i ara les emeten perquè nosaltres interactuem amb aquestes imatges arnades. Vivim en una mena de deliri retrospectiu que beneficia uns pocs i fa mal a la majoria. Ens venen com fresques unes notícies polítiques caducades, amb olor de sudari. Però nosaltres hi seguim enganxats.