El Bisbe de Girona, Francesc Pardo, explicava en una entrevista publicada diumenge al Diari de Girona que al Bisbat ja només queden 145 capellans per atendre 400 parròquies que segueixen obertes i que la mitjana d'edat d'aquests capellans és de 72,3 anys, la tercera més alta de tot l'Estat espanyol. Amb aquestes dades ja es veu que el futur de l'església al Bisbat de Girona no és que sigui prometedor, sinó més aviat pessimista, entre d'altres coses, perquè per renovar la plantilla l'església gironina només compta amb set seminaristes. El problema, però, no és la situació del Bisbat, sinó de l'Església catòlica en general, que tant en el fons com en la forma ha estat massa anys allunyant-se de la societat, amb la conseqüència d'una contínua pèrdua de vocacions, de creients i d'assistents a les cerimònies i celebracions eclesiàstiques. I de poc serveixen els comentaris del nou Papa referint-se contínuament a la necessitat de recuperar un xic d'humilitat, de mirar cap a la pobresa i de deixar enrere ostentacions, pràctiques abusives i un reguitzell de delictes que en la majoria de casos s'han mantingut amb una total impunitat.
D'altra banda, aquesta decadència ha portat a que cada vegada més siguin civils els que s'ocupin de mantenir obertes les parròquies i de fer moltes de les tasques que fins ara s'encarregaven a capellans. Encara que és evident que l'Església actual necessitarà molts anys, molts canvis i molts esforços per recuperar la seva reputació perduda, per il·lusionar part de la ciutadania i per generar vocacions, i si no és així s'enfronta a un camí on el seu paper pot ser cada vegada més residual.
I una de les primeres coses que potser ha d'entendre l'Església actual és que avui les persones són lliures per triar les seves creences i que aquest, malgrat que encara molta gent no ho consideri així, es un estat laic, sense cap obligació de mantenir una Església que encara va uns quants passos enrere.
